aquí no ens ha deixat les volves blanques a tgerra fins ara, ni solament ha plogut... Ara, el fred es fa sentir amb picor a les galtes, ja que les mans no les traiem, si no cal, de les butxaques. Que tot sigui per bé. La natura sens torna tot un lliri blanc immens en el recorre de plans i muntanyes.Anton.
Intento seguir aquesta dansa vital i plena de joia!
ResponEliminad.
aquí no ens ha deixat les volves blanques a tgerra fins ara, ni solament ha plogut... Ara, el fred es fa sentir amb picor a les galtes, ja que les mans no les traiem, si no cal, de les butxaques. Que tot sigui per bé. La natura sens torna tot un lliri blanc immens en el recorre de plans i muntanyes.Anton.
ResponEliminajo també et segueixo, carme!
ResponEliminaI jo, i no pares, i corro, i no t'atrapo!!!!
ResponElimina