Seguint a la Carme
Darrere la pluja freda,
tinta invisible
escriu el meu oblit,
al costat de la boira
que emmordassa al temps.
Finestra endins,
la nota més alta,
cau del pentagrama
poblant el silenci.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
M'agrada.
ResponEliminaT'agafo poblant el silenci.
Que maco que és aquest poema, Pilar!
ResponEliminaM'agrada! :)
El pentagrama
ResponEliminavia del trenet
de la melodia
impreganada
en el paper
fins que la veu
la venta al aire.
Plou la veu
la fantasia
de la nota
que dona el SI,
bes fet paraula.
..........Anton.
Silencis que omplen la boira i aturen el temps.
ResponEliminaM'agrada molt, hi ha dues imatges precioses, la tinta invisible que escriu l'oblit... fa posar la pell de gallina.
ResponEliminaI també la nota més alta que cau del pentagrama... sempre han de caure les mes altes... o potser no.
Gràcies, Pilar!
Que la nota caiguda vagi a parar a les mans d'un bon músic, perquè tot i estar ferida, pugui tornar a sonar com abans, apedaça però amb fermesa!!!
ResponEliminaBonic!!! Versos exquisits!!!!