Resistir més enllà del fred
I del desert i dels cops
Que vinguin al llarg dels anys
Com una flor que busca el sol
I creix vers el cel i bleixa
I anhela tenir nous tanys.
Sense pensar mai en la mort.
d.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Les flors no pensen en la mort, o al menys això em pesno jo, els homes sí... i ara no sé qui té raó
ResponEliminaM'ha agradat seguir el teu poema, encara que em va sortir un poema una mica trist, però ja hi han anat posant color!
ResponEliminaM'agrada el teu poema.
ResponEliminaI li dic a la Carme que les flors són tan breus, tan efímeres que si pensaren en la mort no viurien.