En els retalls de la finestra
veig el somni boirós del 62
sembla que el pol nord se'ns tiri damunt
amb vent gelat i volves de neu
em retorna la infantesa
no fa fred entremig de tanta calidesa!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
gràcies per concretar les imatges de la meva finestra!
ResponEliminaLa calidesa dels records també escalfa, sobretot escalfa els cors.
ResponEliminaMe'n recordo molt jo del 62!
ResponEliminaTot i que no era a Barcelona!
Atanso els ulls als flocs escadussers
ResponEliminai es van perdent les ombres de l’asfalt.
S’esborra, tendrament, tota frontera.
Jo no el recordo, tot i que ja hi era, encara etava de camí! :)
ResponEliminaRecord del 62, però a diferència d'aquell que no em van treure de casa en dies , ara toca dibuixar el paisatge amb el baf del meu alè.
ResponEliminaJo arribaria uns quants més tard, però no hi ha fred que pugui trencar els bons records d'infantesa, si aquesta ha estat com cal.
ResponEliminaQuan ens hem sentit estimats, no hi ha gelor possible!!!
I ara, més enllà del nostre passat, som aquí per donar caliu amb les paraules a tots els que ens apleguem en aquesta itinerància excepcional!!!
Petonsss Elfre!!!
Isabel un honor seguir-te! gràcies a tothom! jo tenia 3 anys quan la nevada! abraçades!
ResponElimina