RESPOSTA 23 - Tanta claror - Carme R.

Tanta claror se m'escapa dels ulls

en aquest dolç contrallum de la tarda

que et veig i no et veig

vestit d'ombres de mil records

o disfressat de llum que m'enlluerna.

Cada mot, com cada matí,

em duu una nova pregunta.

En cada gest, en cada nit

em sembla trobar-hi, una resposta.

RESPOSTA Nº 22 - CAPVESPRE - Cinzia

Sóc l'arbre de la tardor,

que ha plorat les seves fulles;

la pàl.lida flor humida de pluja.

Sóc el vial solitari,

sense meta i sense somnis;

el sol que no crema i declina a l'horitzó.

Sóc l'ombra amenaçadora,

que s'eixampla en el cel,l

'onda de misteri que envolta la vida.

Sóc el fragor d'un tro,

o la paraula que no escoltaràs mai més;

un bufec deliciós de tristesa:l'enyorança de la vida

RESPOSTA 21 - S'amaga - Jesús Mª Tibau

S’amaga el sol del vespre

mentre el teu braç, a recer del meu,

busca el tacte dels anys.

El desig de carícies, que tant hem sadollat,

ens farà companyia encara,

tot i l’escalfor que s’allunya,

tot i la llum que escapa.

RESPOSTA Nº 20 - Capvespre - Zel

Tendre neguit,
els seus ulls voleien inquiets
amarats encara de la darrera mirada...
i més tard, cloure els ulls
per no perdre el color d’un capvespre
que tot just s’esvaeix, i ja s’enyora.

RESPOSTA 19 - Deixo tènuement - Joana

Deixo tènuament embolcallar-me

pel temps...

Temps fet de vent i solitud.

Deixo aferrissadament acaronar-me per tu.

TU que ets temps, ànsia i

neguit per la meva ànima...

Deixo que la meva pell

sigui el teu recorregut, cada tarda...

RESPOSTA NÚM. 18. Davallarem junts - El veí de dalt

DAVALLAREM JUNTS

Davallarem junts,
a l'horabaixa.
Dins el vell clot de l'obaga.
Allí on ningú ens pot llevar els somnis.
No hi haurà secrets ni miratges,
ni corriols ni dreceres.

Serem rastre esquiu, siluetejant els marges,
alè sense ombres.
El fred d'aquest bosc ombrívol ens hi empeny amb força.
Un nou presagi en una nova era.
En els mots que ens direm,
bastirem un nou alfabet dels cossos.
Escriuré amb traç ferm el teu nom a les pedres.

Davallarem fins el fons, sí,
per alçar-nos de bell nou i amb nova empenta.
Combatrem adagis i sortilegis,
rancúnies i malentesos.
Cendres d'un incendi inacabat.

Davallarem plegats als avencs de la memòria,
allí on es guarden les més belles històries.
La tendresa d'un gest i l'udol d'un bes fendint la nit.

L'endemà, el mantell de la boira ens trobarà
nus i amb la pell mudada.

I serem, ja, per sempre més, una sola presència.

RESPOSTA Nº 17 - Tendresa... - Onatge

Tendresa

en la mirada

dels teus ulls.

Tendresa

en l'oreneig

del teu cos,

en l'eco

del silenci,

en el respirar

que compartim,

i quan caminem

al mateix pas

i mà amb mà

en el brindis

de la carícia,

i més encara

quan despullem

els sentiments

a sol o lluna.

Tendresa

en el record

dels absents,

en la rosada

que deixa

la soledat,

en el poema

que escrius

sense paraules

en les pàginesviscudes.

Tendresa

en tot el que

el diner no

pot comprar,

en el mar on

hi naveguen

les nostres llàgrimes,

en el vent que

s'enduu les cabòries,

en l'ara i

l'almívar d'ahir.

Aserdnet

no es pot escriure

del revés.

Tendresa

és quan ronques

al meu costat,

quan ens abracem,

quan ens mirem

sense dir res

però dient-nos molt,

quan la carícia

del record t'esborrona

tot el cos...

Tendresa

quan la malaltia

ens okupa...

el cos,

quan les esqueles

no sumen mai,

quan la cançó

ens penetra el cos,

quan som dos

a un sol crit...

Tendresa

en la calma

de les roques,

i quan de nit

el far ens

assenyala a port.

Resposta 16 - M'equivocava - Laura.

Érem lluny i tan a prop.
Potser m'equivocava.
Una mica tanoca,
deixa que m'ho digui:
Mirant on no tocava.
Escrivint on no volia.
Però escrivint.
Quan vas llegir,
vas encendre una llum on no sabíem.
Se'ns van omplir les mans
de nit i de besada.
Fins i tot avui,
quan te les agafo,
em pessigollegen els llavis.
Encara m'equivoco.
Una mica tanoca,
deixa que m'ho digui.
Però la taula parada dels anys
sap que tu vas ser l'encert.

RESPOSTA Nº 15 - Davallem junts - Cesc

Llum opaca i escassa,
gots i tovalles paren la taula.
Davallem junts amb el pas dels anys.
Et somio, et faig meva, et somio, t’escric cartes d’amor.
Davallem junts entre mirades intenses de paraules mudes.
Davallem junts mentre la mà acarona
L’oblit de l’ahir, t’acarono el cos,
T’omplo de petons per si la llunyania se t’emporta
em pensis, em somiïs, em facis teu com ara ens fem l’un de l’altre.
Davallem junts en el pas del temps amb ofec de calor pintat a les parets.

RESPOSTA N. 14 - ESCOLTARÉ EL SILENCI

Ferran.'s photostream

Finestra enllà,
en caure la tarda,
el món estarà encantat.
Les flors lluiran la llum
del blau del cel d'estiu
i els sons de la vida,
en un xiuxiueig continuat,
romandran actius.
Els mixons cantaran
de matinada
pels qui es lleven
i pels qui no s’han anat a dormir.
Cants per atreure una parella
i sensibilitats enyorades.
El remoreig del mar,
de les capçades dels arbres,
dels somriures de la gent.
I jo, darrere el vidre
escoltaré el silenci.

Resposta núm. 13. Camí per viure.

A fora plou.

He fet i he desfet,

he tornat a refer aquest camí,

massa cops.

A fora plou.

Ara, demanaré permís,

tot mirant a terra.

I no en sabré,

i no podré.

Però segur que ho voldré.

A fora ja no plou,

si tu m'hi ajudes.

RESPOSTA Nº 12 - Nits de tendresa i sexe - Gatot

Podria ser cada dia,

cada nit,

un amant inacabable...

si tu volguessis...

i cantar-te a l'oïda

cent cançons,

esgarrapar-te sentiments,

emmotllar suaus pelatges,

entonar onades lliscants...
fondre'ns...

i entomar salabrors i dolceses...
en vint-i-una mil llengües.......

RESPOSTA Nº 11 - Davallarem junts - Cinzia

Davallarem junts,

anirem a lluny

més enllà d'aquells monts blavosos

que limiten l'horitzó.

Veurem l'alternar-se

de sols i llunes,

travessarem la nit

per assaborir la dolçor del dia que neix.

Les mans sempre unides,

les estacions diferents

com el color de la nostra pell,

així com la nostra terra.

Davallarem junts,

anirem a lluny

més enllà del mur del plor,

més enllà del llit de joia.

Les mans unides

els rostres diferents,

transfigurats en arrugues

de somni i nostàlgia.

Desitjarem de sobreviure al que hem viscut

excavant tombes a l'enyor.

Remors d'ones dins les orelles,

fulgor de llum dins els ulls.

Sospirarem i davallarem sempre junts…

Resposta nº 10, REMEMORO,

Avui, llegint tots aquells versos
rememoro les nostres tardes.
La solitud m’ofega
res em pot distraure.
Tu no hi ets,
jo sola resto.
Visc només per esperar-te.

RESPOSTA Nº 9 - VIBRA L'AIRE, Cèlia

Ponce 2007

L’amor desballesta els records

d’aquelles tardes de sol i boira

i es fonen arreu dels cels.


Vibra l’aire amb basca d’enyor.


Necessito una mà aspre

que m’acaroni els pits

i uns llavis entre llavis humits.


Necessito una mà aspre.


Intenses passions estripen les veus

per desfer, per sempre, aquesta solitud

i davallar junts pel pendís d’una nova tarda.


Necessito una mà aspre.

RESPOSTA Nº 8 - Contrallum - Barbollaire

En corriols obacs,
on l’ombra retruny fresca
com els silencis de les besades,
retrobarem el contrallum lent
de la presència estimada.

Les paraules ens envoltaran.

Amoixant-nos
com teranyines d’ambre.

RESPOSTA Nº 7 - Potser - Onatge

Potser sí que

tot és un somni,

però ara els

nostres llavis

estan de concert...

No et vull conquerir,

tot el què tinc

és per compartir.

No et vull posseir...
Som gavina i ocell

i voleiem pel

port de l'amor.

L'amor sempre és ell.

Però ara tenim la

carícia del temps,

del temps d'amor...

RESPOSTA Nº 6 - Darrere el vidre - Carme Rosanas

Darrere el vidre

puc escoltar el silenci.


S'atura


el degoteig de l'aigua sota la fulla,


el xiuxiueig de remors incertes


i el murmuri de paraules desconegudes.


Ja no cerco més, els sons llunyans.


Darrere el vidre


sé que ets present en aquest silenci prenys.

RESPOSTA Nº 5 - Davallem Junts - Noves Flors

Davallem junts

pel sojorn de l'absència.

Per més que el pensament

ens traesca les hores
negra ens serà la negror de la nit.
Temps a venir,
si la mel dels teus ulls
m'enganxa les paraules
que avui allunyes
pentinarem batecs
amb la veu
amb els dits.

RESPOSTA Nº 4 - Instants - Joan Grau

Instants d'eternitat,

un sospir,

una mirada,

una carícia.

Demà, qui sap?

Però aquells moments van ésser eterns.