Davallem junts
pel sojorn de l'absència.
Per més que el pensament
ens traesca les hores
negra ens serà la negror de la nit.
Temps a venir,
si la mel dels teus ulls
m'enganxa les paraules
que avui allunyes
pentinarem batecs
amb la veu
amb els dits.
negra ens serà la negror de la nit.
Temps a venir,
si la mel dels teus ulls
m'enganxa les paraules
que avui allunyes
pentinarem batecs
amb la veu
amb els dits.
He de dir que he buscat una imatge que les paraules m'han suggerit i que Noves Flors no té cap culpa d'aquest a imatge tan negra.
ResponEliminaEl poema és preciós, Noves Flors. Moltíssimes gràcie s per ser aquí i participar en la roda de poemes.
...pentinar batecs amb la veu i els dits és una imatge preciosa.
ResponEliminaFelicitats Novesflors!
Carme, ni jo mateixa podria haver triat una foto més apropiada. M'encanta la imatge que m'has posat. Gràcies.
ResponEliminaestic d'acord amb tu Lliri, la imatge de pentinar batecs amb la veu és preciosa!
ResponEliminaCarme, quina bonica idea aquesta de la roda de poemes!
M'ha agradat moltíssim en saps eh!
ResponEliminaI que la mel dels ulls enganxi paraules que avui allunyes... Molt suggerent, Noves Flors!
ResponEliminaPotser la primera part és una mica més pessimista, però aquestes imatges finals d'esperança il·luminen qualsevol imatge fosca!qgnpmxa
vpamies, això del rastre de lletres que m'has deixat al final del teu missatge, significa alguna cosa? És un enigma? ;)
ResponEliminaGràcies a tots pels vostres comentaris.
Ha, ha, ha... Noooo pas! El captcha que s'haurà ressistit al primer intent.
ResponEliminaPer cert hi ha gent que està fent campanya per treure aquests remaleïts captches dels blogs.
De fet serveix per evitar missatges d'spam. Però caldria valorar: rebo més missatges bons que spam? Doncs estic penalitzant els usuaris habituals del blog! :-)
I és que n'hi ha alguns difícils de reproduir: dmvczz!!!
Hauré d'anar a ca l'oculista!!
Tanta tendresa...!
ResponEliminaTants colors...
Unes paraules belles...
i és que som tots uns romàntics, m'agraden les persones plenes de poesia, tant de bo poguem devallar junts per molt, molt de temps, amb tots els colors d'ulls posibles que ens enganxin les nostres paraules, les teves i les teves i les seves, això com ara, fent-ne una de sola...
ResponEliminaM'emociono en llegir-vos a tots. Sou persones boniques i romantoics també, Menta fresca.
ResponEliminaBaixeu junts
ResponEliminaperò l’estel
del jorn
us enlairarà
i sense temps
ni hores
us fareu presents.
Quan obris
els ulls
tindràs la mel
als llavis.
I mots i paraules
escriuran el poema
en la vostra nuesa.
Només els batecs
esdevindran un
eco llunyà,
però la carícia
sempre serà
de cos present...
Salut.
onatge
Ai, onatge, si els teus bons desitjos els poguéssem llançar a la lluna perquè es compliren...
ResponEliminaGràcies per les teues paraules, sempre encoratjadores.
Estic amb el lliri blanc. Bona imatge !
ResponElimina