Instants d'eternitat,
un sospir,
una mirada,
una carícia.
Demà, qui sap?
un sospir,
una mirada,
una carícia.
Demà, qui sap?
Però aquells moments van ésser eterns.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Instants d'eternitat és a la vegada una bonica manera d'explicar i una realitat que es pot percebre molt empirícament per qui ha tingut la sort de tastar-los.
ResponEliminaNo hi ha res més etern que saber viure l'instant.
Gràcies, Joan, per participar en aquesta trobada poètica d'estiu.
Joan,
ResponEliminapoques paraules, quan són ben posades, basten per expressar amb tota lluentor una idea clara i vistosa.
INSTANTS PRECIOSOS...
ResponEliminacal guardar-ne la sabor durant els temps.
Els voldríem per sempre aquests instants, sospirem, mirem i obtenim l'acaronament...mmmm!
ResponEliminaDe moments eterns n'hi ha oi... molt bo :)
ResponEliminaLa eternitat es contrau per cabre al moment de ser amb la persona estimada...
ResponEliminaDesprès s'expandeix, sense mesura, per omplir les absències amb la seva presencia.
llàstima no poder guardar una miqueta d'aquests intants per quan ens manquen, oi?
ResponEliminaper això a la Carme se li va acudir aquesta brillant idea!!!