dijous, 10 de juliol de 2008

RESPOSTA Nº 3 - Temps enllà - Víctor Pàmies

Temps enllà, el que era ja no és.
Abans, davallàvem com una torrentera
desfermada, voluptuosa i abassegadora.
Ara, arribats a les maresmes,
el nostre transitar és calm i parsimoniós
El nostre bagatge:
cada còdol arrossegat avall,
cada gra de sorra dipositat al mar.
La nostra experiència ha conformat la llera,
les nostres il·lusions han alimentat
el mar comú de totes les coses.
Temps enllà, el que abans era ja no és.
Però ara tampoc ens desagrada
el que hi resta, oi ?

10 comentaris:

  1. La vida evoluciona així però l'estima no desapareix, només evoluciona...

    ResponElimina
  2. Sí, els que ja tenim uns anys tenim una perspectiva de les coses que ens permet fer aquests trajectes.

    Per cert, la Carme no ho ha explicat, però la foto és de la riera de Vallromanes i l'hi vaig facilitar jo mateix perquè acompanyés el poema. :-)

    ResponElimina
  3. ...com es canvia per no morir...com es canvia per amor...

    ResponElimina
  4. És bonic, veure com evoluciones les vides, els sentiments, pels que ja tenim uns anys. És bonic que les coses no siguin sempre iguals, que els trajectes no siguin monòtons.

    Tens raó Víctor, no he explicat que la foto és teva, la majoria de fotos les he buscat jo al Google, però també n'hi ha que ja han vingut amb el poema. Gràcies, per ser aquí, pel teu poema, per la teva participació.

    ResponElimina
  5. Ha estat un primer plaer d'un àpat que em sembla que s'allargarà força més. :-)

    ResponElimina
  6. Sííííí... quines imatges més boniques i reals: abans davallàvem com una torrentera desfermada! Valls està en mig d'una quants torrents i sé què és una torrentera desfermada i com m'havia arribat a sentir, per sort l'experiència ha conformat la llera, per sort, per molta sort! I espero que encara s'encalmi una mica més! I felicitats per la foto de la riera de Vallromanes, veig que les conserveu... aquí s'edifiquen!

    ResponElimina
  7. Que construeixin, que construeixin, que ja s'ho endurà la natura desfermada. :-)

    ResponElimina
  8. Per cert, Cèlia, em pensava que hi havia poca gent que tingués més blogs que jo. Ja veig que hauré de llençar la tovallola i desistir de sortir al Llibre Guiness. :-)

    ResponElimina
  9. Trajectes canviants.
    Emocions intactes.
    Mirada encuriosida i clara.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons