dissabte, 12 de juliol de 2008

RESPOSTA Nº 7 - Potser - Onatge

Potser sí que
tot és un somni,
però ara els
nostres llavis
estan de concert...

No et vull conquerir,
tot el què tinc
és per compartir.

No et vull posseir...
Som gavina i ocell
i voleiem pel
port de l'amor.


L'amor sempre és ell.
Però ara tenim la
carícia del temps,
del temps d'amor...

9 comentaris:

  1. Onatge! em deixes sempre sense paraules...quin moment més romantic!

    ResponElimina
  2. Sense conquerir, compartint, sense posseir... voleiant pel port de l'amor, certament un moment romàntic com bé diu Lliri blanc. Onatge de nou entre nosaltres, Onatge de nou amb veu pròpia!

    ResponElimina
  3. L'amor... la carícia del temps.. :)

    ResponElimina
  4. somnis, amor i poesia...tot plegat amanit amb complicitat,tendresa i companyonia, que més es pot desitjar. Salut!

    ResponElimina
  5. M'encanta haver fet un post d'un poema d'Onatge! Onatge... bé, ja veus ja tens un bocinet de blog!

    ResponElimina
  6. Benvolguda CARME, si no existissis
    t'hauríem de crear...

    Gràcies per TOT.

    De vegades
    el somriure
    és pregunta
    i resposta.

    La mirada
    és laberint
    i camí...


    Salut.
    onatge

    ResponElimina
  7. Sort que hi ha els comentaris, onatge, perquè amb aquest bocinet de blog que t'ha tocat -com diu Carme-, amb aquest post no en tens prou per encabir tots els teus poemes, que tu, cada mot que respires és poema que naix...
    Gràcies per participar.

    ResponElimina
  8. No et vull conquerir, que tot el que tinc és per compartir.

    I tant!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons