En corriols obacs,
on l’ombra retruny fresca
com els silencis de les besades,
retrobarem el contrallum lent
de la presència estimada.
Les paraules ens envoltaran.
Amoixant-nos
com teranyines d’ambre.
on l’ombra retruny fresca
com els silencis de les besades,
retrobarem el contrallum lent
de la presència estimada.
Les paraules ens envoltaran.
Amoixant-nos
com teranyines d’ambre.
M'agrada aquest joc, la visió que tenim tan diferent i tan poètica. Moments intensos plens d'amor, silencis i besades a contrallum. Uns moments molt bells, Barbollaire i molt íntims en corriols obacs!
ResponElimina...paraules que ens fan caricies ique donen tremolors de terranynes d'ambra...pura poesia!
ResponEliminaAmic Barbollaire no vull trencar la màgia del poema. És ple de vida i desig.
ResponEliminaGràcies pel teu comentari.
Salut.
onatge
Teranyines d'ambre
ResponEliminaens seran els braços
si l'ombra ens engul la por a l'amor
si el temps ens reserva un parèntesi amb pany
un redós accessible amb la clau de paraules
Poques paraules i molt clares :)
ResponEliminasi,en silenci,
ResponEliminanomés els nostres bategs
que en seran un de sol
de la nostra presència,
estimat.
per cert, les moxaines em desfan i a l'hora, em desfaig tot fent-les. A qui, tant se val, però si he de triar, sigui vailet o vellet, a qui m'ho demani, tant sols una mirada, sigui on sigui, ple de gent o a soles, al vell mig del carrer, amagats darrera una ombre, entre plat i plat....
ResponEliminaUns corriols molt acollidors, els teus, Barbollaire. Dibuixes un moment tant bonic que fa de bon estar-s'hi en aquest poema. Rellegeixo per estar-m'hi una estoneta més.
ResponEliminaDe torrenteres a corriols.
ResponEliminaPrimer, silenci. I després envoltats per les paraules. Molt suggeridor, Barbollaire!
Molt bé, xiquet. Baixo al corriol, fent molt de soroll, faig una besada a totes les teves admiradores, trenco la teranyina i et dono un calbot amable.
ResponEliminaPS Val. Ho reconec...M'agrada el teu joc poètic de contraris...