tanta plenitud de tu,
i ser només univers.
Evaporar-me
núvol o cotó fluix.
Escampa'm
fins on no ser
sigui possible.
Escampa'm i espera'm...
divendres, 12 de juny del 2015
Escampa'm
tanta plenitud de tu,
i ser només univers.
Evaporar-me
núvol o cotó fluix.
Escampa'm
fins on no ser
sigui possible.
Escampa'm i espera'm...
HORITZÓ DE SELFIES
a cops de venes tibades
curulles de sang i de mots
(se'm vessen per les costures
d'aquesta brusa sense roba)
( t'he fet responsable
hàbil
demiürg
del llavi
que te'n parla)
(i un horitzó
"en mos desigs complir "
de selfies)
(i et batego
als polsos,
pren-te'ls)
ESCAMPA'M
Tot el que el meu cor demana
Tot el que el meu cor demana
batec rere batec manxant sang
com qui manxa tinta
Mullant la ploma al cor com va dir
aquell que guardava fusta al moll
o agafant amb els dits el glaç que
de vegades crema la sang ,tres voltes rebel
com la Marçal ....tocant l'acordió
nocturn com en Salvat ....
Tot el que el meu cor demana
tic tac rere tic tac manxant temps
com qui manxa tinta
Xamans, ell i ella, màgics
cors que es van escriure
a cops de venes tibades
curulles de sang i de mots
batec rere batec manxant sang
com qui manxa tinta
Mullant la ploma al cor com va dir
aquell que guardava fusta al moll
o agafant amb els dits el glaç que
de vegades crema la sang ,tres voltes rebel
com la Marçal ....tocant l'acordió
nocturn com en Salvat ....
Tot el que el meu cor demana
tic tac rere tic tac manxant temps
com qui manxa tinta
Xamans, ell i ella, màgics
cors que es van escriure
a cops de venes tibades
curulles de sang i de mots
Emoció i expressió
 |
| Bust de Jane Austen |
És tot el
que el meu cor demana,
ser com l’Elisabeth-Jane
Austen.
La menys
buida, la més gran,
la que més
parla de l’amor
i la que
menys el viu.
Només l’absolució
postergatòria
d’un altre
solteró, Kafka.
Aquesta
escriptora sempre ha estat
alta literatura
per alguna raó.
Quietud
Desfullo els
raïms
del temps.
Flaqueixo a
l'abraçada
de rosada sobre
l'herba.
Ardor
inextingible
acoloreix les
galtes;
perfuma el
vent,
negadívol de
bellesa.
L’endevino
suau,
tremolós al meu
ventre,
teixit de
silencis.
Baules de tendresa
Baules m'encadenen:
un altre el desig,
l'altra la dolcesa.
Quan l'amor és dolç,
dolça és la cadena.
El meu cor demana
pessics de tendresa!
Seguint la Montse
dijous, 11 de juny del 2015
TORNADA
Una dona solitària,
camí de casa
somnis la porten
i l'acaronen,
com pessics de tendresa
que l'enlairen,
és tot el que el seu cor demana.
LLIBRET D'AMOR
Una dama
amb camèlia roja al pit
volta pel prat.
Camins la porten
a esfullar margarides:
T'estim, no t'estim.
Una ària, a ciutat,
en noves veus de poeta,
Armand enamorat,
parla.
Somnis de l'ànima,
"en mos desigs complir ".
La poesia dels sentits
en la flor més efímera.
Marguerite,
Violetta,
Laura adorable,
Maria rossinyol
OBRE MA EL LLIBRE... aquarel·la
Obre ma el llibre...
Que escalfi les paraules,
dins, entre les tapes
i que les pàgines amorosides
es transformin en carícies
i transmetin al segle
l’amor i la pau
del que estan impreses
i el riu tant necessita...
Obre ma el llibre...
Que no quedi per sempre inservible...
ANTON.- T.E.-11-6-15
dimecres, 10 de juny del 2015
Mans
La
mà que acull, què parla
què
nega, què s'aparta
que
t'estreny i que et rebutja
que
et toca i et reclama
La
mà oberta que exposa
tot
el que el cor demana
Dels dits
Fer de la flor
una mà oberta.
Fer pistils
dels dits
en la pell.
Fer l'aroma
en el verd
que s'hi intueix.
Iris.
(Segueixo la M. Roser a la manera de la cantireta. El teu poema és molt bonic! )
dimarts, 9 de juny del 2015
La margarida,
SOMNIS DE LES FLORS
m'estima no m'estima...
La violeta,
un flascó d'essència...
El narcís,
un llac per mirall...
El clavell,
uns ulls negres...
L'orquídia,
el primer ball...
El nenúfar,
la verdor de l'estany...
La rosella,
blauets per companys...
El lliri,
una mà innocent...
La gardènia,
música de bolero...
La ginesta,
un raig de sol...
La rosa,
l'estimat a qui regalar-se.
I la camèlia, amb què deu somniar?
En ser una dama, sota una pamela!
M. Roser Algué Vendrells ( Seguint els somnis de tothom...)
Brodaré
Brodaré cada paraula d'amor perquè t'arribi,
emmarcant cada silenci amb la bellesa dels mots.
L'amor serà com la roba més suau i més fina
embellida amb brodats i amb puntes de coixí.
Si t'explico històries, totes porten dins un t'estimo,
quan t'escric un poema, a cada vers hi ha el desig.
Com Kundera
L'amor sense paraules,
un amor que no podrà ser mai
si no el brodes.
Les històries sense amor,
aquell sentiment
que no és llegit
com pertoca.
L'intèrpret no pot resistir
la veu del poeta,
el poeta no resisteix
aquell intèrpret
captivat per ell.
De l'amor sense paraules
Somnis dins de butxaques esparracades,
fils tibants entre cadires a banda i banda
d'una taula mal parada amb ganivets.
Somnis que has recreat en històries dites
amb la mirada extraviada al teu espill.
Alícia sense pressa, del barret treus conills
de colors esvaïts, fredes mirades pàl·lides.
De les històries sense amor, plego al teu lllit
un rastre com de llàgrimes seques, escalf
que es dissipa en la broma grisa dels matins
d' on han fugit tots els teus sols.
dilluns, 8 de juny del 2015
En el somni recreo històries
En el somni recreo històries...
somnis minsos per desitjos grossos....
pots de pèsols , guix i pissarres....
xarranca , patins i patiments petris....
Somio passats de presents futurs
futurs impensables i regals impossibles
passats de pes els passos dels segles
perseguint les busques del rellotge
Com Alícia a través de l'espill
Com Campaneta , menuda , fada
El país de mai més en somnis de colors
....el país que ja hi és , el que potser serà
recreo possibles històries ....
somnis minsos per desitjos grossos....
pots de pèsols , guix i pissarres....
xarranca , patins i patiments petris....
Somio passats de presents futurs
futurs impensables i regals impossibles
passats de pes els passos dels segles
perseguint les busques del rellotge
Com Alícia a través de l'espill
Com Campaneta , menuda , fada
El país de mai més en somnis de colors
....el país que ja hi és , el que potser serà
recreo possibles històries ....
Gaudir-te mentre et tingui
Gaudir-te mentre et tingui, amor.
Potser em cal no veure't
per enyorar-te?
Potser només sense mans
vull amoixar-te?
Potser quan ets lluny
necessito abraçar-te?
A voltes, absent del tot, jo
en el somni recreo històries.
Mentre tu, al meu costat,
prou em mires,
prou m'allargues els braços,
i prou que hi ets.
diumenge, 7 de juny del 2015
gràcies
no hem de menester clau de pas
per accedir al teu gest de mare
fas acte d'adhesió voluntari incondicional
de cop i volta tenim llum a les mans
deixarem que les llàgrimes seques, si hi són,
vagin riu avall, no enterboleixen la joia de les deferències
per l'estima, per les belles paraules, gràcies
.
Mirada dolça
A les teves faldilles
remor de pau,
pinzellades d'amor,
genolls de sol,
llum a les mans,
petons de sucre,
mirada dolça...
t'estimem tant!
dissabte, 6 de juny del 2015
La mare
És un gest, un somriure,
un aroma, una mirada.
Sols la presència
d’una mare.
És el cant, l’abraçada,
un bes, una carícia
L’amanyagament
d’una mare.
Aquell conte explicat,
i la justa paraula.
Tot és guarit
és la mare.
No cal parlar,
no cal plorar,
no cal dir res,...
tot ho sap la mare.
"Mare amb nen malal" Picasso
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons