Nits

A ritme lent
cavallet  de paper
Cap a Nadal.

Capgirat ( seguint Jordi Dorca)

De paper l'incident
de Nadal ritme lleu
de bellesa un deix...

Incident de paper.

I ritme lleu de Nadal.

Com un deix de bellesa.

[seguint Helena Bonals]

ARA VE?

M' esquitxen les espurnes del fred,. 
serà Nadal en algun cor?

28 de desembre

Nadal: mai sense
allò innocent que portes
al teu darrere.

Haiku de l'albada

Pluja del fred,

àvida albada blanca

de llum i sol.

Festa de la llum

Llums com meduses

carrers com oceans

Nadal: compres i presses?

Si pogués anar mar enllà...

Gaudir d'un silenci

(efímer i llunyà)

G.Boloix

Llum i soroll (de Nadal)

Llums de Nadal

potser de colors

m'ofega el soroll

m'il·lumina el teu cos.

G.Boloix

OPERACIÓ HAIKÚS NADALENCS 2011 (RECORDATORI)

ESTEM A PUNT DE COMENÇAR LA NOVA RONDA POÈTICA I PER FER-HO VOLIA RECORDAR QUATRE NORMES BÀSIQUES...

HAIKÚS NADALENCS 2011

1. L'INICI DE LA NOVA RONDA POÈTICA SERÀ EL DIA 01/12/2011 i s'acabarà el dia de Nadal (25/12/2011)

2. HI POT PARTICIPAR TOTHOM.

nota 1: aquells que tingueu permisos per publicar: endavant!

nota 2: aquells que no en tingueu. Ho sentim molt, però "Itineràncies poètiques" ha esgotat bona part dels permisos. Si voleu participar, si no podeu fer-ho a través d'un post, podeu deixar un comentari en l'haikú que us hagi inspirat. Si el volum de comentaris amb haikús és prou elevat, potser serà qüestió de recopilar-los i agrupar-los en un post.

3. Temàtica

nota 1: És lliure que cadascú escrigui el que li sembli bé, però cal que tingui algún motiu nadalenc. No oblidem que estem parlant de..."haikús nadalencs"

nota 2: Una de les constants de les convocatòries és la itinerància. Escriure sobre quelcom ja escrit en un post anterior i crear una complicitat.

nota 3: Quan parlem d'inspirar-se en un altre post pot ser una fotografia, una paraula, el tema, el concepte...

nota 4: Si l'autor 1 ha escrit un haikú sobre galets de Nadal i carn d'olla i l'autor 2 fa un haikú de carn d'olla, seria interesant el nom i l'autor de l'haikú anterior en que s'ha inspirat.

nota 5: Es pot trencar la cadena i introduir nous temes i que altres autors segueixen aquells temes.

4. La Forma: Un haikú

Cal que siguin poemes molt breus: haikús, tankes o similars. (com a molt 4 o cinc versos)

5. Quantitat: d'un 1 a 7 haikús.

A diferència de les edicions anteriors que hi havia la possibilitat d'escriure un nombre il·limitat de posts, en aquesta ocasió, qui vulgui participar podrà escriure mínim 1 a màxim 7 haikús.

6. Temps: De l'1 de desembre al 25 de desembre...podeu penjar el vostre haikú quan us vingui de gust.

7. Etiquetes: Aquells qui programeu un post recordeu que seria recomenable posar com a etiqueta: "haikús nadalencs 2011"

8. Idioma: català, castellà...(Si algú escriu en anglès o altres idiomes, poseu-ne la traducció)

9. Tothom està convidat a participar-hi, però aquell qui participi, entenem que intentarà respectar aquestes quatre cosetes bàsiques.

10. Qui no estigui d'acord amb les 4 cosetes bàsiques, em sap greu, però haurà d'esperar a les normes d'una propera convocatòria.

EEIII, BENVOLGUTS I BENVOLGUDES...US ANIMEU A PARTICIPAR A L'OPERACIÓ HAIKÚ NADALENCS? VINGA, SOM-HI!

(Per trencar el gel, un servidor de vostès ja ha programat un parell d'haikús per demà la nit...a partir d'aquí, que la sort ens acompanyi i bones festes!!!)

Proposta blanca (Comunicat)

Ara fa més de quinze dies, a mig camí entre la tardor i l'hivern, l'advent i el Nadal, un servidor de vostès se li va ocòrrer la idea de proposar una nova tanda de versos abans de Nadal. Vaig pensar que seria una bona manera de donar una mica de "vidilla" a aquest espai i de pas, en aquests temps tan negres, una manera bonica de desitjar-nos, entre els i les poetes blogaires que han escrit alguna vegada en aquest espai, desitjar-nos unes bones festes!

No sé si és un d'aquells moments de lucidesa mental que se t'acudeix una idea, et llences a la piscina i penses: i per què no? I és així com vaig escriure el post anterior. Només sóc un humil poeta blogaire que vaig descobrir tard aquest espai, abans dit "Personatges itinerants" i després "Itineràncies poètiques". Sí, ara ho recordo, el vaig descobrir tard aquest espai, i durant un temps he seguit d'aprop algunes propostes que s'han generat, de les quals vaig tenir l'oportunitat de ser-ne partícep en una convocatòria ja que la Carme em va convidar i em va animar a participar-hi.

En el temps que porto a "la Catosfera" ja he participat en vàries històries col·lectives; totes tenen la seva part d'interacció interesant. Hi ha moments molt positius i agradables. Però també cal dir que m'he emportat alguna que altre sorpresa, imprevist i decepció.

**************************

Espero que el post anterior no fos una sorpresa per tots plegats. Simplement era una proposta. Per aquelles coses que passen, de forma precipitada, vaig penjar primer el post i paral·lelament vaig enviar el correu a la Carme. Algú amb bon criteri li va semblar estrany que la Carme en sabés poca informació de tot plegat. I aquest algú tenia raó: ens oblidem que determinades pàgines i blogs on hi ha més d'un coautor, també hi ha un administrador/a o creador/creador/a. Admeto el meu error i demano disculpes.

La Carme Rosanas és una persona enèrgica i molt generosa i li va semblar prou bé la proposta.

Agraeixo els comentaris positius del darrer post. Crec que us va semblar prou interesant la proposta. I davant tot plegat, si algú s'anima...per què no ho tirem endavant?

********************

Tot té un principi i un final. La creació, el manteniment i la dinamització d'un espai i molt més si és col·lectiu comporta molta feina, esforç i temps. Potser per això admiro la tenacitat, les ganes i l'entrega d'alguns blogaires que han sigut motors a la Catosfera i la resta n'hem estat còmplices i a vegades també partíceps...Els jocs literaris d'en Tibau, les Històries veïnals del veí de Dalt, els relats conjunts, el blogaire invisible del veí de Dalt, els premis Cats, el Pessebre 2.0 de Mon i un llarg etcètera. Darrera cada proposta hi ha un motor i la feina d'un motor en deteminats moments pot ser esgotadora. Potser per això vull agrair la generositat i el temps que la Carme ha dedicat a aquest espai.

***************************

Determinades propostes a vegades moren d'èxit. És bonica la idea de compartir quelcom amb algú que també té les mateixes afinitats. És bonic crear vincles, interactuar, compartir i sobretot que et llegeixin i que algú es prengui la molèstia de perdre dos minuts en només llegir el que has escrit sinó també en comentar-ho. Potser aquest espai en les darreres convocatòries ha mort d'èxit? No ho sé. La Carme té la seva pròpia teoria. Determinades dinàmiques poden arribar a matar un blog. Confesso que quan vaig participar en una de les convocatòries em va semblar la idea de partida molt bona però també em va esgotar obrir "el google reader" i comprovar que en molt pocs dies s'havien arribat a escriure més d'un centenar de poemes. Bé, això no hauria de ser pas negatiu, oi? La creativitat sempre ha de ser quelcom positiu. Una cosa és la creativitat ben dosificada, amb temps per ser llegida, comentada i digerida i l'altre és l'allau diari de poemes. Confesso que en aquell moment se'm va fer una mica agobiant el seguiment de tanta productivitat. També confesso que vaig llegir en aquell moment alguns escrits molt interesants i de gent que té molta fusta. (evidentment he dit el pecat però no diré el pecador!!! Què us pensàveu que us diria quins poetes d'aquest espai m'han atrapat...ja, ja,ja...això m'ho guardo per mi!)

S'han escrit bons poemes...però també (segons el meu parer) determinades dinàmiques han fet que aquest espai en determinats moments hagi pogut morir d'èxit i matar una bona idea.

************************

Perdoneu que sigui una mica subjectiu en tot plegat. Abans d'engegar una nova proposta, crec que valia la pena comentar aquestes coses i deixar les coses clares. Davant tals antecedents, una proposta improvitzada, entenc que pot ser una idea una mica boja i pot fer una mica de por.

Entenc que en els correus que vàrem tenir amb la Carme pensés...però vols dir? Una proposta sense invitacions, amb pocs avisos, poca publicitat...Una proposta improvitzada, espontànea...i per què, no?

Si no hi hagut un recordatori previ...pot ser un suïcidi potser? Si són 4 els que s'han compromès ha participar no quedarà pobre? I la gent que no se n'hagi assabentat no es queixarà?

Sí, ho confesso. Tot plegat té un risc.

Qui hagi estat al "lloro" de tot plegat fantàstic. Qui vulgui participar, benvingut. Qui se n'hagi assabentat tard i vulgui participar, endavant. Qui se n'hagi assabentat tard i es vulgui queixar que es queixi...Si al final només s'escriuen 4 haikús i poc comentats. Benvinguts seran. Però almenys seran els 4 haikús més llegits. (almenys per part meva!)

(Però com he dit abans...crec que s'ha pecat d'un excès de productivitat...i al final, com passa amb la majoria de blocs i propostes. S'escriu molt. Es llegeix poc. Es comenta menys. No ens enganyem...és el mal actual de la catosfera. És tanta la voracitat i la producció diària de posts...que a vegades és fa difícil seguir tots els posts i tots els blocs. Perdoneu el comentari; però algú ho havia de dir!!!)

Qui conegui la dinàmica d'aquest espai, si som gent civilitzada, i un cop haguem recordem les quatre normes, que podreu llegir en el proper post...per què una proposta espontànea no pot sortir bé? Té el seu risc. Tinc la plena confiança que els devots d'aquest espai sabran crear el caliu necessari perquè els haikús nadalencs puguin desenvolupar-se fluidament.

****************************

Que quedi clar que un servidor de vostès no pensa fer de motor de res. Simplement vaig proposar una idea, que amb el consentiment de l'administradora de l'espai, hem decidit tirar endavant i per fer-ho recordarem quatre normes bàsiques. I com a molt per trencar el gel escriuré el primer haikú. A partir d'aquí..."alea jacta est"!

Un servidor:

Gabriel

************************

Que la sort amics i amigues poetes blogaires ens acompanyi!!!

US ANIMEU A PARTICIPAR?

Proposta blanca (Haikús nadalencs!)

L'altre dia vaig veure un anunci a Tv dels congelats la Sirena i ja anunciaven llagostins per Nadal. Déu meu, falta poc més d'un mes i mig. Com passa el temps. Avui ha sigut un dia amb un número màgic (11-11-11) i he pensat que la cosa nadalenca també té moltes coses màgiques i que és una època que convida a escriure molts versos. He pensat que estaria bé fer una nova ronda de versos itinerants.

Data d'inici de la nova ronda: 01/12/2011

Data final: pels volts de Nadal

Versos curts com per exemple...

Haikús Nadalencs!

Ja sé que encara falten molts dies però se m'ha ocorregut ara mateix i he pensat que durant tot el mes de novembre tots els poetes i les poetes itinerants d'aquest espai podríen dir-hi la seva i entretots pensar una proposta original pels volts de Nadal. Que us sembla? Us animeu?

20 anys sense Montserrat Roig

Vaig  llegir  El cant  de la joventut  de Montserrat  Roig,  l'any 1993,  un parell d'anys  després  que  ella  fos  morta. Jo  tenia 40  anys,  i  com si fos  adolescent  em vaig  enamorar  d'aquesta  Mar,  de qui parla  en el fragment d'aquest d'aquest  conte,  que es  diu així:  Mar.  I  el meu amor  per  aquest  personatge,  no  ho dubteu  pas,  venia  també  de l'enveja,  encara  que jo m'entestava  a  imaginar  que venia  perquè  em recordava  molt  i molt  una  meva  amiga...  que  també.

carme

"Ella no es  deixava dominar, però no perquè s'hi rebel·lés, ella no es  deixava dominar perquè  tampoc no dominava  ningú.  La seva  actitud no tenia a veure,  doncs,  amb el capteniment estudiat  de  la dona alliberada, la dona antiburgesa. Potser el meu amor va néixer  de l'enveja de saber  que jo mai no seria  així, perquè de vegades l'amor neix de l'enveja.  I aviat  vaig pensar que havia  vingut  d'una altra  galàxia.  No podia entendre,  si no,  com vivia, sense  projectes,  sense  demà, sense cap teoria, sense reflexionar  sobre la repressió  dels nostres  anys joves, de com ens havien estafat, només  enraonant de com n'havia estat  de feliç, quan era  una nena, tot aplicant les  nostres  teories, les de les dones assenyades, les  teories que la nostra por i,  també, el nostre ressentiment ens impedien de deixar en llibertat.  Se'n reia, de mi,  se'n reia quan jo li deia  a ella  que era  feminista  sense  saber-ho, i també  es  rifava  de mi quan li confessava com admirava  la intel·ligència i la cultura, i que allò que més  m'havia  atret  d'en Ferran eren  aquests  dos aspectes.  Em demanava amb sornegueria, "¿vols dir que no t'estàs  amb en Ferran  perquè tens molta por?". No em deia  quina classe  de por, però ella i jo sabíem a què es referia."

Per  segon any  consecutiu,  hem guanyat  un  premi cats  al blog  comunitari.  Aquesta  comunitat  poètica  té  molta  força  i molta  empenta.  Moltes  gràcies  a  tots,  els que han votat  cats,  i sobretot  els  que  feu les Itineràncies  poètiques.

SOM UNA NACIÓ!

SOM UNA

NACIÓ!

DIADA ESTELLÉS

M'he pres la llibertat d'homenatjar Estellés des d'aquest blog on sovint s'arrebossa poesia. Algú ho havia de fer.... Crec que teniem de deixar el nostre testimoniatge de l'event

POST-MORTEM 

Hi ha dies, hi ha certs dies, ja veus ara,  

estic morint-me de tristesa, plore,  

pense en tu i et voldria al meu costat:  

ara sí que seríem ben feliços. 

Tot t'ho perdone, vida meua, tot,  

t'ho perdone, ho oblide, res de res,  

ara seria el teu amant sol.lícit,  

tractaria d'entendre't, de comprendre't. 

Que em note sol, que toque soledat,  

que no puc més, recorde i et recorde,  

recorde tot allò que no hem viscut. 

Que estic morint-me, que vull viure, que  

vull que tornes i prendre't una mà,  

agafar-me a la vida, que m'acabe.  

RECULL PRIMERA ENTRADA RODA JULIOL 11... per Anton

Open publication - Free publishing - More poesia

Tast

(Ens retrobem sota el color de qualsevol paraula...)

Un cop més hem tastat

les fruites més dolces,

recollides amb tendresa,

amb la frescor de la rosada.

Assaborim-la, doncs,

omplint-nos, sense pressa,

els sentits, els dins.

Cada paraula sigui l'inici

d'un nou somriure.

Gràcies (II), de deomises

[seguiment a tots/es: tannka de comiat, en agraïment; programada i 'tramposa'...]


Maletes plenes
De nou, versos esparsos
Cap a la brisa.
I agraeixo les hores
Que el dia ha fet poema.


d.

Duem la llum als ulls

Duem la llum als ulls
i la lluna a la cullera d'alpaca,
xarrupant lletres i paraules.
Nodrint-nos
en una col·lecció d'itineràncies.

En cadascun dels glops engolits,
la poesia.

gràcies a tots i totes pel compartir

Encara dura

No hi ha lluna, però encara  dura
l'encanteri  al cor.

Tot  és  silenci  quan som absència,
parèntesi  de  records
on  ens veurem volar.

Duem la llum als  ulls  per compatir-la,
com el núvols de  pluja,
com desig  i batec.

Tènues ídols de  cada gest
gotes de paraules
dièresis compartides.


(robant paraules  d'un munt  de poemes  anteriors)

RODA POÈTICA

Aquest juliol

hem gaudit

davant de l'ordinador

des del matí

fins al vespre,

del gust encisador

de les gotes de paraules

encadenades

convertides en poemes

que ens han fet companyia

durant tots aquest dies.

Bona nit

fins la propera

i felicitats a tothom.

L'argent viu

El mercuri s'escampà
com una pluja de plata.
"No ho toques, el verí",
li digué la mare.
Gota a gota, però,
l'argent viu
anava retrobant-se.
Un més un, dos,
i dos són quatre.
Li semblà la sinalefa.
I aquest apèndix
que ara fuig, i es trenca,
la dièresi.
I tan verinosa era
la gota minúscula
com la taca gran.
Heus ací, la sinècdoque.
I aquesta fila de gotetes
tan igualetes, l'al·literació.
"De què dius tens l'examen?"
I els ulls del nen
n'absorbiren el miracle
de la reunió de les síl·labes,
de les gotes en paraules,
i dels mots en un argent llac
al bell mig de la rajola.
"Mira, mare, el poema,
que això deu ser la metàfora".

(Seguint la suma de mots.
Fins a la pròxima Roda.
Gràcies a totes i a tots)

Agrícola, de deomises

[intentant seguir en Jordi Dorca i acomiadant-me, gairebé definitivament, de la Roda poètica del Juliol'11]


Perquè ser agrícola argila
En el camp del teu pit és
Idolatrar la terra i la teva pell.

I el vent bufa a favor, vigila
Cada gest del teu cos només.
I sóc, mentre calles, el teu penell.

Demà reconeixeré el reialme
De les teves pupil·les dins meu,
I seràs el rostre renovat d'un Déu
Que escolta i que parla, la balma

Que alberga els somnis i el futur,
Que he estat buscant en el setge
De la solitud, i deixaré l'heretge
Que habita en mi per cantar-te l'atzur.


d.

Com un crim

 

Tènues ídols de vent i ales,
endreceu-me oblits,
acolliu-me en la llarga nit salvatge,
enllestiu-me com un crim

i per sempre, doncs,
beseu-me en ferma calma  
del bell cim per Tu sagnant. 

[seguint-vos a tots vosaltres: gràcies]

Tènue, encomiàstica, de deomises

[novament, intentant seguir la Isabel]

I, en la foscor, la llum lluu amb més força.

Com qui espera l'alba després del crepuscle
I aboca l'estrofa tènue, encomiàstica en el poema
I sap que és un respir d'aire fresc per al cor
I s'adona que el deliri és una forma de vida.

Com qui calla i parla amb el mot aliè, manllevat
I el fa propi, i el modela dins del nou escrit,
Terrissaire mortal, arquitecte autodidacte
De l'art d'erigir edificis de bellesa poètica.

Fujo de la nit, per sempre, si desitjo els ulls
Que em miren amb delit i en silenci? Oblido potser
El passat i l'ombra si aboco dins meu l'avui i la llum?

Sé que demà tornaràs, floriràs amb pètals d'esperança,
Com qui espera l'alba, com qui calla i té les paraules
Precises i precioses per omplir la vida de panegírics.


d.

Cada mot, vers a vers

Enmig d'un paratge idíl·lic

pren força cada mot

per descriure un color,

la llum que ja s'apaga

o la intensitat sobtada de la foscor.

I ja veient la lluna,

o sota la llum tènue dels estels

recordem que de dia, amb la claror,

l'esguard ens ha omplert, vers a vers,

el llibre en blanc del nostre record.

Vivències, de deomises

[de nou, intentant seguir la isabel]


La profunditat d'una mirada
Enmig d'un paratge idíl·lic
I renovar de nou les vivències.
Això és el que demano, només.
I els teus llavis, i la teva veu,
La textura dels mots en esmentar-los.
I la calidesa d'un somriure silent,
Tan anhelada enmig de l'hivern extrem.


d.

L'essència

La passió és dràstica

i el desig un poder

que poemen l'essència

de tot, de tot el què és.

Formategen vivències

i exploren cada fruit,

ens donen ales que ballen

pel teclat amb els dits.

Salmàstica, de deomises

[intentant seguir les salines de la Isabel]


M'oferiràs l'aigua salmàstica
Que augmenti la set i els pensaments
Cap al desig d'aferrar-me a tu?

O sabràs que la passió és dràstica
Encara que em manquin els torrents
I les deus i les mars, en el dejú?

Per als llavis pacient, seràs pluja.


d.

El vol i l'alè

Reposo en l'aire

que has respirat.

Desig i batec,

dibuix esfèric d'un plec,

el vol i l'alè,

intent constant de savoir fer...

Com qui busca la vida

amagada als detalls,

com qui cerca a les salines

el reflex de la mar.

Així, fem rodar poesia

La teva poesia

(segueixo  una mica a tothom  els  darrers  4-5 poemes)

Aliment  poderós
de qualsevol absència,
que  manté  i renova  la força.

Ets sentiment en  el teu vers
i reflexió en  el   teu vol.
Desig i batec en el poema.

Tímida resquícia, de deomises

[intentant seguir la Isabel, acabant la pólvora i el temps...]


Llum, mar, migdia.
I tot el que concebi
De nou la vida.

Reposo en l'aire
Que has respirat, l'aleno
-Tardorenc hàlit-:

Seré la tímida
Resquícia dels meus versos
En recitar-te.


d.

Seré la llum

Seré la llum dels teus ulls,

seré el motor del teu cor,

seré, com la pluja dels núvols,

l'aliment poderós...

Seré, sense límits de temps,

l'espai ple de tot i de res

que et rebrà al traç del teu vers.

Parla així la Poesia,

parla i és

com el so de migdia,

com el sol del nostre l'univers.

Memòria (II), de deomises

[intentant seguir l'Elfreelang]


Saps? Quan siguis absència,
Et convertiràs en memòria
I en enyorança fins que tornis
A esdevenir dolça presència.

I seré qualsevol bocí de record
Que vulgui aparèixer dins meu
I que s'hagi impregnat de tu,
Minúscul però ple d'importància.

Saps? La intermitència em demostra
Que els llavis goluts volen besar-te
Fins que la son ens venci; i el silenci
Em porta el delit i la seva essència.

I seré la llum dels teus ulls, l'almesc
Que ofereix a la teva pell la fragància.


d.

Correspondències

In the mountains, there you feel free
T.S. Elliot, The waste land

És en el mar, on et sents immensa.


És en l'art, on et sents feliç.

És en la filosofia, on et sents volar.

I és amb la poesia, com arribes a entendre.



[Seguint-vos a tots. Gràcies pels vostres poemes]

Quan ets absència

Quan ets i no ets absència
després de la tempesta
el silenci i l'aroma de terra mullada
et fa present i absent ....en la calma.

I s'apropa un comiat d'estiu
una absència itinerant de juliol
amb regust de menta i poniol
a l'estiu tot poema llueix viu.

Serà un parèntesi només
el record dels mots perviurà
i l'absència es farà present
tan sols un instant , tornarem!

Nostàlgia (II)[o Absència de la dàlia], de deomises

[intentant seguir la Isabel]


Tot és silenci
Al món, que ha de ser nostre,
Quan ets absència.
El delit pels teus pètals,
Dàlia tendra, em desvetlla.

[I la pluja anuncia
La nostàlgia que sento]


d.

Tot és silenci

Esquitxos d'aigua,

mirall en joc,

llum de la tarda,

cel de colors.

Núvols de pluja,

aiguat curull de mots,

humida terra,

regal amb llaç de ruixat.

Paleta de grisos,

contorn de trons,

gotes com perles,

vent rei pare de tants sorolls.

I ja de nit

tot és silenci,

que no hi ha lluna

ni encanteri al cor.

La flama s'apaga

al fons del foc,

quedarem orfes

d'aquest superb blog.

Esquitxos d'aigua

Esquitxos d'aigua  als  vidres
es fan cortina d'aigua.

Aventura  d'infants
des  de sota el porxo,
llampecs  i tronades
que  admiren i espanten.

Sempre ens queden els mots
per explicar tantes  coses,
sempre ens queden els mots
per recordar  com  va ser
començar a viure com ells

Una coral de flors

Amb l''aroma de flors
tot espurneja.
De l'espireig de les paraules
se'n fa poesia
i dels esquitxos de l'aigua,
guspires de verbs.
Emparentats en la solitud
dels nostres càntics.
Un coral de mots.

seguint la Laura T. i novesflors

ARC DE SANT MARTÍ

           (Seguint Noves Flors)
Avui novament cortina d'aigua,
cau i refresca, neteja l'ambient,
extreu de la terra l'olor d'arrel,
l'aroma de les flors s'intensifica
i al cap d'una estona,
quan dona permís al sol per tornar,
en el cel brilla el pont de colors,
impecable, magestuós,
embadalint-nos un cop més
i fent-nos fer un dolç somriure.

Versos com garlandes

Et regale versos, versos com garlandes
et regale temps farcit de paraules
aromes de flors, aigües arabesques
et pense, et somric proper i llunyà
quasi-t'acompanye al bell mig del son
passe de puntetes quan tot és silenci
i dius que estàs sol?
No escoltes la veu entonant un càntic?


Seguint Elfreeland i Zel.

Infància (II), de deomises

[intentant seguir la zel]


Amb la giragonsa constant,
Escric i espero els mots
Que ajudin a bastir un nou
Poema;

Igual que espero el frec
De llavis de qui és lladre
De repòs i instigadora
D'insomnis.

Tornaré a la innocència
D'una infància que reclama
Tendresa,

A la paciència que s'inquieta
Quan els segons són segles massa
Immòbils.


d.

rodolant

roden poemes, rodolen els mots
fan tombarelles, giravolten i juguen
d’ací enllà, ara tu, ara jo,
enllaçant tot un món
que esguarda com passeja el sol
de la posta a llevant, rodolant, rodolant...
fent garlandes en vers
passant-nos la veu que no es sent
farcim un no paper entre tots

(seguint Deo i Elfri)

Itinerància poètica, de deomises

[intentant seguir l'Elfreelang]


Això és el que ofereixo:
Versos i mots vinguts del cor,
Estrofes carregades de mi
Perquè em coneguis lentament.

I una garlanda que accentuï
La profunditat dels teus ulls,
Que sotgen qualsevol racó
Del món, com qui busca la vida.

Això és el que t'ofereixo:
L'oxigen a flor de pell, i el bes
Que sembri passió en els llavis.

I enfilalls de mots, un devessall
De ritmes per esdevenir vassall
Permanent en el reialme del teu cos.


d.

Garlandes

Garlandes de versos, enfilalls de perles
oxigen pur que emplena les venes
invisible tinta del cor que batega
dins la poesia itinerant julienca!

Enfilalls

(seguint  l 'Helena  i l'Anton també)

La lluna és connectada  

a la poesia i el vent també.

El vent,  en secret,

escampa uns enfilalls de lluna

pels núvols i per les branques...

Damunt la mar, estela de llum

que perdura, per rescatar-hi mots.

La poesia està  connectada  

a la lluna  i al vent també.

Il·luminen, els mots,  dins dels versos i

poemes  netegen l'aire, portats  pel vent.
En el dia  a dia,  dins del  Juliol  de poesia.

JARDI FLORIT.... roda poètica juliol 2011

30 – 7 – 11

RODA POÈTICA JULIOL 2011-07-01

21.- Jardí florit

de lletres, paraules...

Cadenes i ses baules

En l’escrit.

Jardí perfumat,

sons llegits, poesia...

A l’oïda dia a dia

arribant fins l’estrat.

Jardí farcit

d’idees que naveguen

i a la RODA no neguen

presència,guspira, crit.

..................

Tenim el nou jardí

Fet.

Guardem-lo a dins del pit

recordant-ne bell neguit

tret

d’un dia a dia

d’un juliol de poesia.

............

GRÀCIES CARME. GRÀCIES A TOTS.  

El revers

No és pas de dia
que se somnia.
La lluna és connectada
a la poesia
com els ulls són
relacionats amb el cor.
Els versos són
la residència dels somnis,
de la bellesa, del sentiment,
igual com una flor
sense descloure's,
esperant el lector.

[provant de seguir la residència de deomises,
i els versos de la Isabel]

Versos

Se'ns acaba un juliol

amb nits i dies

farcits de poesia.

Versos de mort,

versos de vida

amb punt final

i el ritme de la rima.

Versos de vaixells navegant,

de naufragis i onades bategant

que ens estimben

veus de màgia a l'oïda.

...............

Dia rere dia,

amb els mots

fem poesia.

Gràcies, Carme.

I a tots els malalts de la Roda poètica. M'ha agradat molt!

Música harmònica, de deomises

[intentant seguir la idea de la Isabel]


Negar el desig creixent d'apropar-te
És esdevenir cec per contemplar l'alba
I callar dins de la boca els elogis.

Pètal, tija, corol·la, música perfecta
En l'harmonia del cosmos que basteixo
Dia rere dia amb els mots que recullo
De qualsevol llamborda que trepitgis.

Preferir l'ànima silvestre de la solitud
És tastar el silenci amb l'obligació
D'albergar-lo eternament, a contracor.

Coloració del món, rostre de la Natura,
I els teus ulls em miren i em criden
I em sembla que engloben tot el necessari
Per recomençar la vida. Sense mirar enrere.


d.

Tinc un so

(seguint fanal blau i Carme)

Tinc un so ben endins,

tinc la lluna als llavis,

a la mirada els teus ulls

i les paraules dels savis.

I un aroma de sal

i un perfum fi de bosc

i un desig de volar

amb les ales del somni.

Si vols venir amb mi,

cantaràs a ritme de la nit

pel jardí dels baladres.

Tinc un so ben endins.

Ningú no ho sap

Ningú no ho sap.
Tinc un so ben endins,
que sempre m'acompanya.
com música de pensaments
com carícies de paraules
com una vela que s'infla
deixant anar les  amarres.
Tinc  un so ben endins
que sempre m'acompanya.

No vull un diapasó

No vull un diapasó

que em marqui les octaves,

que em lligui a la freqüència,

que determini el ritme.

Tinc un so, ben endins,

que potser no sempre sap musicar

una bona melodia,

que es perd en la partitura

i perd el tempo.

Però quan un so se m'allarga

i es perllonga

li cerco -insistentment i apassionada-

la música que escriu.

seguint Vicicle

No t'oblides

No t'oblides del que ets.

No t'oblides del que has fet.

No t'oblides que els sons són

el més important del que tu saps.

No t'oblides del que fas.

Del que fas des que la raó recorda.

Des que els records te'n portaren.

I la visió musical del món és falsa.

Però quan un so s'allarga,

quan un so es perllonga a l'infinit,

a l'infinit del temps cercant la seua mort

que ningú gose replicar aquest dolç suïcidi.