En el camp del teu pit és
Idolatrar la terra i la teva pell.
I el vent bufa a favor, vigila
Cada gest del teu cos només.
I sóc, mentre calles, el teu penell.
Demà reconeixeré el reialme
De les teves pupil·les dins meu,
I seràs el rostre renovat d'un Déu
Que escolta i que parla, la balma
Que alberga els somnis i el futur,
Que he estat buscant en el setge
De la solitud, i deixaré l'heretge
Que habita en mi per cantar-te l'atzur.
d.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada