pren força cada mot
per descriure un color,
la llum que ja s'apaga
o la intensitat sobtada de la foscor.
I ja veient la lluna,
o sota la llum tènue dels estels
recordem que de dia, amb la claror,
l'esguard ens ha omplert, vers a vers,
el llibre en blanc del nostre record.
Et segueixo gairebé acomiadant-me (en una hora marxo cap a la feina...)
ResponEliminad.
Jo ja no et seguiré (me'n vaig al cine). Ha estat un plaer.
ResponElimina