com que se'ns acaba el temps, escric corrents...Et segueixo, Carme. I a Deomises.
[seguiment extraoficial]SístoleBatega el cor i la marI el pètal i la tija,I la poesia que creixDins meu amb pruïja.I seré el teu bardAbans que siguis meva,I abans que sàpiguesQue t'estimo sense treva.Sístole i diàstoleI la veu de la vidaQue no recularàNi un centímetre mai,Dàlia tendra, fresca brisaPlena de la beutat del lai.d.
Quina rapidesa, deo!Bé, quin parell de fenòmens que sou, tots dos!
Tot, tot és culpa teva, Carme!
com que se'ns acaba el temps,
ResponEliminaescric corrents...
Et segueixo, Carme. I a Deomises.
[seguiment extraoficial]
ResponEliminaSístole
Batega el cor i la mar
I el pètal i la tija,
I la poesia que creix
Dins meu amb pruïja.
I seré el teu bard
Abans que siguis meva,
I abans que sàpigues
Que t'estimo sense treva.
Sístole i diàstole
I la veu de la vida
Que no recularà
Ni un centímetre mai,
Dàlia tendra, fresca brisa
Plena de la beutat del lai.
d.
Quina rapidesa, deo!
ResponEliminaBé, quin parell de fenòmens que sou, tots dos!
Tot, tot és culpa teva, Carme!
ResponElimina