l'encanteri al cor.
Tot és silenci quan som absència,
parèntesi de records
on ens veurem volar.
Duem la llum als ulls per compatir-la,
com el núvols de pluja,
com desig i batec.
Tènues ídols de cada gest
gotes de paraules
dièresis compartides.
(robant paraules d'un munt de poemes anteriors)
Ara vaig a buscar una imatge...
ResponEliminat'he agafat la llum dels ulls...en préstec, que la dels teus mai te la prendria!!! :)
ResponEliminaGràcies fanalet per seguir-me, i per ser aquí i tancar aquesta roda... els administraodrs del blog al complet.
ResponElimina