(Ens retrobem sota el color de qualsevol paraula...)
Un cop més hem tastat
les fruites més dolces,
recollides amb tendresa,
amb la frescor de la rosada.
Assaborim-la, doncs,
omplint-nos, sense pressa,
els sentits, els dins.
Cada paraula sigui l'inici
d'un nou somriure.
Si no lo veo...no lo creo...
ResponEliminaT'estava citant...:)
Gràcies per tancar, barbollaire, ja et trobava a faltar, aquests darrers dies.
ResponEliminaEl teu poema també és com una dolça fruita.
Fins aviat, una abraçada.
Un tancament de la roda preciós, barbollaire. T'estava esperant per anar-me'n de vacances.
ResponEliminaGràcies a tothom i fins la propera.
I bon estiu, que encara en queda.
Creo entender bien el catalán, ¡que me encanta en su dulzura y contundencia!
ResponEliminaMe ha gustado el poema.
Procuraré perderme por este blog, recién hallado por puro azar.
Saludos. PiliMªPilar
Muy dulce.
ResponEliminaSaludos
mmm, molt saboros....
ResponEliminaOjalá cada paraula fos l'inici d'un nou somriure... !! O si no pogués ser cada paraula que fos cada frase!
ResponEliminaSalutacions!
Dolç, com la primera hora d'aquest estiu que comença a marxar...Salut.
ResponEliminaM'han semblat tremendament eròtiques aquestes paraules...
ResponElimina