Esquitxos d'aigua,
mirall en joc,
llum de la tarda,
cel de colors.
Núvols de pluja,
aiguat curull de mots,
humida terra,
regal amb llaç de ruixat.
Paleta de grisos,
contorn de trons,
gotes com perles,
vent rei pare de tants sorolls.
I ja de nit
tot és silenci,
que no hi ha lluna
ni encanteri al cor.
La flama s'apaga
al fons del foc,
quedarem orfes
d'aquest superb blog.
je, je, je... m'has fet riure amb el teu final!
ResponEliminaAvui sí que és l'últim dia!
Et segueixo, Isabel, abans d'anar al llit :)
ResponEliminad.