Biel

Biel transporta el mirall amb molt de compte, agafant-lo per la part del darrere i avançant lentament per l’habitació, envaint el silenci amb el so de la seua respiració agitada i la lleu fregadissa de la roba quan pren contacte amb la xapa de fusta que tanca el mirall dintre del seu marc. És alt i estret i l’ha mirat el temps just, abans de posar-li les mans al damunt, per adonar-se’n que rere les seues inofensives taques de minio, hi ha una realitat acumulada que pot xuclar-te sencer. Va amb molta cura perquè els dits no toquen el vidre glaçat. Li ho han advertit: si caus a dintre no podràs tornar. I això fa que avance amb moltes dificultats. Sua a dojo i el cor li batega fortament. El metge ja el va avisar que a la seua edat no podia fer grans esforços i el mirall pesa un món. Li sembla curiós com, després de setanta-dos anys, la vida, en lloc d’acumular energies, va buidant-lo, i el fa sentir amb desmesurada crueltat el pes de la gravetat de les coses. Quan ja és davant la porta d’eixida, recolza el mirall a la paret per descansar un mica. Obri amb precaució la porta i surt carregat al passadís. Encara que hagués volgut no l’haguera pogut sentir aproximant-se. És el que té el calcer de les infermeres, que xiuxiueja indiscretament pels rajols del pis acabats de polir. Però el terra del passadís està cobert d’una estora gastada que ha silenciat traïdorament la seua presència. “Per l’amor de Déu, Biel, on se suposa que vas amb això?”. El mira com si es tractés d’una criatura entremaliada. “Ara no pots eixir de la teua habitació —l’adverteix— així que descarrega aquesta andròmina i torna-te’n per acabar la teua migdiada, que ja saps el que t’ha dit el metge”. La infermera fa el gest de voler agafar-li el mirall. Biel sap que ha d’actuar ràpidament. Prem fort amb els dits el marc i, com si es tractés d’un escut, empenta la infermera que mira d’aturar el cop amb els avantbraços. Després el passadís sencer desapareix rere un esclafit de llum brillant, encegadora, com el d’un rellamp de tempesta. “Bé —pensa el Biel tancant els ulls per protegir-se— en acabant la trauré d’ací, ara tinc que aconseguir arribar al carrer”.

La senyora  Clarademunt  de Coses 2

Fabrizio De Conciliis, Cèlia

 Fot. Google 

Fabrizio de Conciliïs és un jove estudiant de Roma Tre Università. Viu en un pis amb quatre estudiants més però no s’hi parla gaire amb ells. En realitat Fabrizio no parla gairebé mai amb ningú. I no és que vulgui no fer-ho, és que s’avorreix quan ho fa. Les converses, en general, l’avorreixen perquè les troba buides de contingut.


El cap del Fabrizio és un cap especial, li agrada aprendre referències de memòria. Col·lecciona papers que tinguin referències de qualsevol tipus. Per sort, el seu oncle Manuel és recanvista a la Fiat i li envia cada setmana pàgines de referències de les peces de recanvis de tots els models de cotxes que ell devora i memoritza a una velocitat vertiginosa.


Avui no s’ha trobat bé, tenia febre i mal de cap i tot el cos adolorit. Ha sospesat la situació i s’ha adonat que no era la grip A. Té memoritzats bé tots els símptomes que havia llegit per internet i no hi encaixa, però ha preferit anar al metge. El té molt a prop del pis i aquest matí no tenia classe.
El metge somreia força i Fabrizio no entenia perquè. Ell tenia mal de cap i no tenia ganes de somriure. Li ha dit que té un virus d’aquests que corren però ell no ho ha entès. El Fabrizio no pot entendre el segon sentit de les paraules i s’ho ha pres de forma literal. S’ha ofès perquè sap que els virus no tenen cames i, per tant, no corren. En canvi, sí que es poden transmetre. No, definitivament no li ha agradat aquest metge que no parla amb propietat i ha marxat sense esperar que li doni la recepta màgica. Ha preferit pujar al pis i fer llit, descansar tot el dia, dormir. Un paracetamol i un té ben calent, fer repòs. S’ha despertat a les 6h de la tarda i ja és ben fosc al carrer. No ha sentit els seus companys quan marxaven cap a classe. Ells tampoc s’han estranyat que no hagi sortit a dinar perquè molts dies no es recorda de fer-ho.


Aquest silenci el reconforta. No té gana i es troba una mica millor. S’asseu al llit i agafa el petit portàtil.  No sap ben bé perquè ha obert el facebook . Res d’interessant, com sempre, opinions buides i molts dobles sentits que ell no entèn. Visita el Damiano Costabile, el seu company de classe i una cosa el crida l’atenció Té una noia agregada que l’ha encuriosit. Aquells ulls... aquella mirada és especial. No somriu i això el tranquil·litza. Li demana per ser amic...

En Biel  de  Josep Manel 

La tieta Cleo - Arare

Està preocupada. L’Alícia s’ha passat tota la nit sense dir ni piu a no ser que li estiressis les paraules amb tirabuixó.


- Com és que estàs tan poc entusiasmada, reina? –


Li ha preguntat amb la confiança que li dóna l’haver estat sempre la seva tieta preferida. Més que res, perquè l’Alícia sempre ha estat per ella la seva neboda preferida. I és allò que diuen, que les relacions sempre acaben sent reciproques; o no sempre, però sí en molts casos i aquest n’és un. No és que la Cleo no tingui altres nebots A quien Dios no le da hijos el diablo le da sobrinos, li repeteixen a casa. I ella ho acepta bé, amb un somriure, tot i que ja fa molt temps que sap que ningú de la seva familia aprova la seva decisió, voluntària, de quedar-se soltera.


Com cada any, ella ha organitzat el sopar la nit de Cap d’Any. I com cada any, l’Alícia ha vingut amb aquell posat de noia trista – sempre ha tingut els ulls tristos – i amb aquella manca de manyagueria que son pare li retreu Et quedaràs per vestir sants, com ma germana, li diu amb aspror, quan veu que gairebé li ha de mendicar una abraçada.


L’Alícia no ha contestat. Li ha hagut d’anar al darrere tota la nit, aprofitant moments d’aquells en què la semi-falsa alegría per l’entrada d’un nou any fa que tothom cridi, rigui, expliqui anècdotes i acudits i s’abraci al del costat perquè toca, encara que sigui de la familia.


- Com és que estàs tan poc entusiasmada, reina?


I no hi ha hagut resposta. Se l’ha mirat, això si, però ha fugit cap a la cuina. La Cleo hauria dit que amb una mena de lluïssor als ulls, d’aquella que et fa pensar que l’altre s’està aguantant les llàgrimes. Però no hi ha hagut resposta.

Fabrizio de conciliis  de la Cèlia

El Llorencet d'Antoni Fortuño

Poblet petit tenia de tot..Carrer llarg. Plaça esplendideta pel que era el poble  També església, campanar amb campanes i rellotge...

També tenia una nissaga  Els Llorenç portaven generacions amb aquest nom, que era de fama pel poblat i rodalies.

En els diferents escalons de la família s’havia donat el cas de la mort de l'hereu de manera accidentada.

Una coça d’un ruc havia deixat pel camí i en el camí a un avantpassat. Altre, d’un dispar d’escopeta en dia de cacera al rastre amb la neu a mitja cama... Un pilar d’un pati vell havia enganxat  a altre quan volia collir un eixam d’abelles...

L’últim, el pare del Llorencet, redolà per les escales amb tant mala fortuna que s’esbadocà el cap i allí quedà... En el seu temps s’havia casat amb noia fembrileta que no volia ningú.

Ell amb l’estigma que duia la família poc podia triar i un dia va llençar el topí a l’aire i no va pensar en res més que en poder enterrar la crossa de la seva engonal en un marge de carn mòbil, tenir descendència i veure si el malefici que arrastraven s’aturava.

El Llorencet seguint ruta empresa en la nissaga enterrà al pare ...i la mare.

Aleshores, baix els consells d’un venedor de cantis, pitxells, cossis i gibrells introduí un ritual nou en seva vida.

Matins i  vespres al rentar-se mans i cara – cosa desusada en el terme-, en el mirall de l’aigua veia els personatges que es creuarien en sa vida i descobriria quins amb bona fe s’apropaven i de quins  se’n devia apartar si no volia seguir els passos del predecessors

Ningú sabia aquest detall...

La lacra de les morts eren prou per que cap noia se’l mirés...

El gibrell l’aconsellà que de pagès res... Xofer... Si, d’autocars.

Ara als vint-i-cinc anys tenia un cotxe de línea a seves mans....

El seu passat, deia el gibrell que així s’esborraria, trencaria l’encís i al poc temps seria lliure

de les maltempsades  i faria vida com tothom.

S’havia fet l’amo del lloc i tothom, l’anomenava Llorenç.

-  Que podem pujar...?

- Que ens donaràs els paquets...?

- No arrenquis encara que en falten dos... Sempre tenen prou temps.

Deixondit, eixorivit és sentia i lliurat de la lacra familiar... Quin gran conseller tenia en el gibrell...

Al arribar a casa, sol, li faltava una parella, però el GIBRELL era el gran amic.

http://rebaixes.blogspot.com/

La  tieta  Cleo  de  l'Arare

Alícia - Carme

No semblava pas  que tingués  20  anys,  l’Alícia,   era  menudeta  i tenia  un  no sé  què  que li donava un aire  de nena.    No ho semblava  ni físicament  ni  tampoc  psicològicament.

No  estudiava  gaire,  ni treballava,  havia  deixat  el batxillerat  sense acabar  i ara  intentava  fer  un  Cicle  Formatiu   de  Tècnic en conducció d'activitats físiques i esportives en el medi natural sense cap mena d’entusiasme.

Però  això  tampoc   era  massa problema,   la majoria  de companys  tenien la mateixa  falta  d’entusiasme  que ella.  El problema  és que   en comptes  de  relacionar-se  amb  els nois  i noies de la seva  edat,  preferia sempre estar  amb  els pares,  avis,  tietes  i cosins i cosines.  Va  passar la nit  de cap d’any  a casa  la seva tieta,  que  la va convidar  una vegada més  a   la  seva  casa    de  la platja, sense  ni trobar  a faltar  el  que li tocaria  a la seva  edat.  Ballar  total  la nit,  o no,  però  amb  els  seus  amics  i amigues.

Després  de  Cap  d'any   va tornar  cap a casa  seva  en  cotxe  de línia,  i  aquest  va ser  un  dels  moments,    un dels  molts moments  en els  quals se  sentia  trista,  es va  posar  al  fons  de  tot  del cotxe  i amb  el cap repenjat  al vidre  de la finestra  v a començar  a plorar  en silenci.  Quan  se'n  va  adonar  l'autocar  era  buit i  un noi  jove  que  devia  ser  el conductor  li  tocava  suaument  l'espatlla  dient:


-  Ja  hem arribat...  ah! pensava  que dormies!  què  et  passa?   puc  ajudar-te  en  alguna cosa?

El llorencet  D'Antoni Fortunyo

Avís important

IMPORTANT!

TOTS  ELS QUE  NO TINGUEU  ENCARA  LA INVITACIÓ PER A PODER PENJAR  ELS POSTS DIRECTAMENT  AL  BLOG,  ENVIEU-ME  UNA  ADREÇA DE CORREU PERQUÈ  US LA PUGUI  ENVIAR.  I així  podeu  programar  els posts  i  participar  amb  la màxima comoditat.  L'adreça  de  PI  és  la  següent:

Tampoc  és obligació... si algú  no vol fer-ho així,  em  pot  enviar  el seu escrit  per  correu  i ja el penjaré  jo. 

Calendari

Resum de les  normes  i calendari.


1.- Tots  hem de presentar  un  personatge  i un de sol.
2.-  De  seguida que ja   hi ha  personatges  presentats,  tothom els pot  fer  servir  i relacionar-los  amb  el seu.
3.-  Els  posts  han de tenir  menys de 400  paraules.  No hi ha mínim.
4.-  Es  respectaran els  torns  adjudicats  i  si algú  no penja  el seu post  a temps,  els  altres continuaran en el dia  que els  toqui  el torn.  (Recordeu  que es  poden programar,  si no us  va  bé el dia que us toca)  En principi  no es  podrà  recuperar  el torn  perdut,  però  si  que e s podrà  participar  en el següent  torn.
5.-  Us  avisaré  per  mail,  per  recordar-vos  la setmana que  us toca.
6.-  S'ha  d'anar llegit  la història  per  anar-li  donant  coherència.


Primer  grup.  Gener - Febrer:
Carme, Anton,  Arare, Cèlia,    Josep  manel, Coses 2, Elvira, Fanal blau i Glòria


El  cap de setmana  del 15 al 17  de gener:  Carme,  Anton
La setmana 18-24  gener:  Arare  (dilluns), Cèlia (dimecres),   Josep Manel (divendres), Coses 2 (diumenge)
La  setmana 25-31  de gener:  Elvira (dilluns),  Fanal Blau (dimecres),  Glòria (divendres),  Carme (diumenge)
La  setmana   1-7  de Febrer:  Anton (dilluns),  Arare (dimecres),  Cèlia (divendres),  Josep manel (diumenge)
La  setmana del 8  al 14  de febrer:  Coses 2 (dilluns),  Elvira (dimecres), Fanal Blau (divendres), Glòria (diumenge)
La  setmana del   15  al 21  de  febrer:  Carme (dilluns),  Anton (dimecres),  Arare (divendres), Cèlia (diumenge)
La  setmana 22 a 28  de  febrer:   Josep Manel (dilluns), Coses 2 (dimecres),  Elvira (divendres),  Fanal blau (diumenge)
El  dia  1 o 2  de  març  Glòria


Segon grup.  Març - Abril:
Striper, Laura,  Laura T, Mon,  Veí,  Vicenç,  Vidapervida,  Xexu,  Zel


Setmana  del  8-14  de  març:  Striper (dilluns o dimarts),  Laura  (dimecres  o dijous),  Laura  T (divendres  o dissabte)
Setmana del 15  al 21  de març:  Mon  (dilluns o dimarts),  Veí (dimecres  o dijous),  Vicenç (divendres  o dissabte)
Setmana  del 22  al 28 de març: Vidapervida  (dilluns o dimarts), Xexu(dimecres  o dijous),  Zel (divendres  o dissabte)
Setmana del 29 de març  al 4  d'abril:  Striper (dilluns o dimarts),  Laura(dimecres  o dijous),  Laura  T (divendres  o dissabte)
Setmana del 5 a  l'11  d'abril: Mon (dilluns o dimarts), Veí (dimecres  o dijous),   Vicenç (divendres  o dissabte)
Setmana del 12  al 18  d'abril:Vidapervida  (dilluns o dimarts), Xexu (dimecres  o dijous),  Zel (divendres  o dissabte)
Setmana del 19 al  25  d'abril:  Striper (dilluns o dimarts),  Laura (dimecres  o dijous),  Laura  T (divendres  o dissabte)
Setmana del 26 d'abril al 2 de maig:Mon (dilluns o dimarts),  Veí (dimecres  o dijous), Vicenç (divendres  o dissabte)
Setmana del 3  al 9 de maig:Vidapervida (dilluns o dimarts), Xexu (dimecres  o dijous),  Zel  (divendres  o dissabte)


IMPORTANT!
TOTS  ELS QUE  NO TINGUEU  ENCARA  LA INVITACIÓ PER A PODER PENJAR  ELS POSTS DIRECTAMENT  AL  BLOG,  ENVIEU-ME  UNA  ADREÇA DE CORREU  A:

personatgesitinerants@gmail.com

Divendres 15 de gener començarem.

Ja  som 18.  Al post  anterior  podeu  veure  al llista.

El  dia  7  de gener  s'acaba  el termini per  apuntar-se  i el dia 9   repartiré  el temps  i les intervencions  de cadascú.  En  altres  paraules:  faré el calendari.

Farem dos  torns:  del  gener  al març  i  del març  al maig.

Si  algú  més  vol ser-hi,  encara hi és  a  temps!   Fins  aviat!

Farem  com l'any  passat,  que  vam marcar  una llargada  màxima  de  400  paraules.

Història gener-març 2010

• Cada  participant  aporta  un personatge, en una primera  volta  per  ordre  determinat  prèviament,  quan sapiguem els que som.
• En dues  voltes  més,  els  personatges es  poden  anar barrejant,    cadascú  pot  utilitzar  el personatges  o personatges  dels  altres participants   i anar lligant-los  tots  en una mateixa història.

• Cadascun ha d'intervenir  3  vegades.
• S'ha de seguir  l'ordre,  el mateix  en les  tres  voltes.
• Cadascú  sabrà  en quin marge  de dies  pot  penjar el seu post.
•  Es  poden utilitzar  els personatges dels  altres,  en el moment  que vulguem.
• Podeu  apuntar-vos  als  comentaris  d'aqui,  de Col·lecció de Moments  o  al meu mail.
• Si  no som més  de  10,  farem una sola tongada,  si som més  en farem  dues,  ja que  tants personatges    complica  massa  la cosa.

De  moment  som  (per ordre  d'aparició):

1. Fanal blau
2. Cèlia
3. Vicenç
4. Arare
5. Coses 2
6. Josep Manel
7. Mon
8. Elvira
9. Cesc
10. Glòria
11. Anton
12. Xexu
13. Vidapervida
14. Zel
15. Veí
16. Laura
17. Laura  T
18. Carme

Roda poètica 2009

30 dies

15 participants

131 poemes

1.841 visites

moltes complicitats i encara més somriures.

Gràcies a tots, una vegada més.

tots els colors (zel)

camins de seda
aurores màgiques
petons llaminers
boscos de fades
besades d'aigua
cançons sense so
tempestes d'amor
aires de música
llenç d'aire dolç
sorres manyagues
tots els colors
en un blanc d'harmonia

MÀGIA... AIXÓ ÉS MÀGIA!

Ulls brillants

llegint els mots

dels altres.

Dits lleugers

escrivint paraules

des de teclats distants.

Sentiments que es barregen

tendreses que es gronxen

i versos que es trenen

amb la màgia d’un instant.

Uns acaronen als altres

mentre jo sento dins meu

un cor que batega amb més força,

i una ànima que somriu.

Aquesta barreja

màgica i tendre,

és el que ha estat

la Roda Poètica

dels Personatges Itinerants.

Sense la màgia.... Joana

Foto: Joana

Sense la màgia

dels teus dits

ni la màgia

de les teves paraules

no m'hauria gronxat

de nit,

rere el vitrall dels teus ulls.

A la falda d'un balancí

m'he esmunyit dolçament

entre coixins d'emocions,

espurnes de llum,

fal.leres i anhels,

a recés de la teva ombra,

a aixopluc del teu batec...

Sense la màgia de les paraules

no hauria fet cap vers

ni teixit la Roda Poètica als

Personatges Itinerants!

MA -- GIC. de l'Anton. Acomiadament de la Roda.

Tren Groc

Els meus improvisats trenets. Feu d'estacio uns instant per baixar els personatges i el bagatge.

Una abraçada a tots, els que han col·laborat, ens han posat comentaris i als que ens han llegit. El meu agraiment personal per tot el que he sentit durant aquest mes. Gràcies de cor a tots.Anton

30 – 6 – 09
Allarguem la MA
en el moment màgic
i ajuntem els dits
i en aquest pessic
trobarem el GIC
M A --- G I C

Quanta MÂGIA heu tingut
Paraules de bell contingut
fent camí amb els PERSONATGES
ITINERANTS que han sigut
fidels quants han volgut o pogut...
donants lliçons i mestratges.

NOVESFLORS donà PER –FUM
No senyor, bona olor i bon PERFUM
Que és el que una flor ens dóna.
Sent nova flor persona

La JOANA no és pas l’ANA
Per molt que digui JO – ANA.

L’ ANNA s’escriu sense eRre
Per que no és un verb
No en porta pas darrere.
Tot ho voleu saber... !! ?
Però sí que és cap i cua
Va seguint la seva rua
Caminant
Amb A i eNe, i la eNe i A

La ZEL no n’és pas zelosa
Zelosa, sí, del que fa
És constel·lació preciosa
En el CEL del seu treball
I aquí ha dat la requesta
Amb tota la seva orquestra
Déu ni do que ens ha dictat.

FANAL BLAU diu que és blau?
Per que porta Amor i Pau?
Per que si pinta, FA ANAr’L BLAU?


Transparència té la CÈLIA?
Que no, que no, que no CE( se) LIA
Amb la CÈLIA ... ta...ta .. xan!
C E L --- h I - h A

ASSUMPTA, no és fembrileta
Ha fet la seva feineta
Amb cura i ben distreta,
Ella diu que és discreta
Jo dic que és ASS
Que ASS UMPTA ( untar)
I que ja dins seu barrunta
De fer-se ASS de poeta.

I la CARME,
És la noia admirable
Que t’ajuda fins al fi
Puja al CAR que engego ara
M A R (que) C E jugada
Sens perill.
I és la C R E MA
En el pastís

A totes us dono gràcies

I a directora i demés

us envio un amorós bes.

I que els nois em perdonin

que a la llista no els he posat

o deixo i que es consolin

no m'hi sento ben armat,

però a tots l'alabança

junts hem estat en la balança

tots de cor hem ajudat.

Una forta abraçada

en dia de comiat

La màgia és realitat, per Assumpta

Més enllà del gest,
més enllà d’allò tangible,
hi ha un món màgic on tot es possible
i on tot és, també, veritat.

Jugant amb les paraules
es poden enviar abraçades,
es poden transmetre somriures,
es pot compartir força i esperança
i és igualment sincer
i és també de cor.

Es pot donar la mà
a l’amic en la distància...
perquè, amb les paraules,
la màgia és realitat.

Màgic... per barbollaire

Paraules de transparència
irisada.
Falsa fragilitat efímera
que enforteix i allibera
els dins.

La màgia del ser:
com els somriures.

Com les esperances.

Com les abraçades
fetes més enllà del gest.

Dolç brunzir que ens acotxa.

La remor del bes
en el mot dibuixat.

Màgic el vostre moment

Màgic el moment fugaç d’inèrcies pautades i lletres ensucrades,
Màgic el moment de la foguera dels ulls de nines petites.
Màgic el moment de la poesia redactada per un bàtec.
Aurores, flors i llacs, sentiments sentits, tremolors i senzillesa em porten vora del vostre màgic moment.

Mâgic el moment de Carme

Màgic el moment

de trobar uns mots

per fer-los teus.

Màgic el moment

on els veus créixer

i fer-se vers.

Màgics els moments de lectura

lenta i privilegiada.

Màgic el moment de ser com un,

com les ànimes bessones.

Màgic el moment dels

poemes impacients.

Màgic el moment

de compartir tantes tendreses.

Màgic el moment

de fer-nos transparents

en quatre versos.

Màgic el moment

de tenir-vos a prop.

Màgic el moment... de Fanal Blau

Que res no és fosc,
ni res prou clar.
Però hi ha fils de teranyines
que ens permeten
l'equilibri en la llum
i ens donen els somriures
de la màgia.

Màgic el moment,
bonic trajecte.

AL MIRALL DELS TEUS ULLS per l'Anna

Imatge treta de Google

I el reflex del meu rostre

en el mirall dels teus ulls,

fa el desig molt més fort

i enllacem els dits

quasi d’inèrcia

mentre m’apropo al teu cos

i em beses els llavis.

I així dolçament

ens gronxem

en el balancí

de la vida.

En el mirall - Anton

En el mirall del vitrall,

hi han ombres reflexades

son els teus ulls que em miren

amb desig de besades

Ens gronxem Barbollaire

Ens gronxem

al ritme de besades,

sota l'ombra d'una fal·lera

dibuixada de rialles.

En el mirall de Fanal Blau

En el mirall
endevino rialles
de tendresa.

Balancí
de petons
i fal·leres.

En el vitrall - Carme

Imatge i vitrall de Joan Grau

En el vitrall dels teus ulls,

bec el riure silenciós.

Nostàlgies vénen i marxen

com esfilagarses d'un sucre

que se'ns desfà entre les mans.

Veig espurnes de colors,

de tendresa, de misteri,

i d'altres que no conec, encara.

En el vitrall dels teus ulls

hi gira tot l'univers.

Batec, de Joana

I el cos s'amansa

rere el vitrall dels ulls

sense tel ni llàgrimes,

només espurnes de llum,

que juntes, ens ajuden a bategar.

El cor respon, parla...

És el lloc on
ens aixopluguem
quan necessitem descansar

l'ànima!

Llum d'esperança, per Assumpta

En la nit trista
una espelma està encesa.
Porta esperança.

La llum reflexa
ben a prop del coixí.
i el plor marxa.

HA CRESCUT EL RESUARDAT VIARANY ... de lAnton.

foto propia

27 – 6 – 09
Ha crescut el resguardat viarany
ple de còdols que inestabilitzen
el meu pas escadusser pujant la costa.
Cada pedra un any passat
que ha relliscat i ja no retorna.
Quant de reble he trepitjat ...!!1
I el meu peu ni compte es dòna.
El marge aguanta el passat
Pedra i reble de records.
..................