dimecres, 20 de gener de 2010

Fabrizio De Conciliis, Cèlia

 Fot. Google 
Fabrizio de Conciliïs és un jove estudiant de Roma Tre Università. Viu en un pis amb quatre estudiants més però no s’hi parla gaire amb ells. En realitat Fabrizio no parla gairebé mai amb ningú. I no és que vulgui no fer-ho, és que s’avorreix quan ho fa. Les converses, en general, l’avorreixen perquè les troba buides de contingut.


El cap del Fabrizio és un cap especial, li agrada aprendre referències de memòria. Col·lecciona papers que tinguin referències de qualsevol tipus. Per sort, el seu oncle Manuel és recanvista a la Fiat i li envia cada setmana pàgines de referències de les peces de recanvis de tots els models de cotxes que ell devora i memoritza a una velocitat vertiginosa.


Avui no s’ha trobat bé, tenia febre i mal de cap i tot el cos adolorit. Ha sospesat la situació i s’ha adonat que no era la grip A. Té memoritzats bé tots els símptomes que havia llegit per internet i no hi encaixa, però ha preferit anar al metge. El té molt a prop del pis i aquest matí no tenia classe.
El metge somreia força i Fabrizio no entenia perquè. Ell tenia mal de cap i no tenia ganes de somriure. Li ha dit que té un virus d’aquests que corren però ell no ho ha entès. El Fabrizio no pot entendre el segon sentit de les paraules i s’ho ha pres de forma literal. S’ha ofès perquè sap que els virus no tenen cames i, per tant, no corren. En canvi, sí que es poden transmetre. No, definitivament no li ha agradat aquest metge que no parla amb propietat i ha marxat sense esperar que li doni la recepta màgica. Ha preferit pujar al pis i fer llit, descansar tot el dia, dormir. Un paracetamol i un té ben calent, fer repòs. S’ha despertat a les 6h de la tarda i ja és ben fosc al carrer. No ha sentit els seus companys quan marxaven cap a classe. Ells tampoc s’han estranyat que no hagi sortit a dinar perquè molts dies no es recorda de fer-ho.


Aquest silenci el reconforta. No té gana i es troba una mica millor. S’asseu al llit i agafa el petit portàtil.  No sap ben bé perquè ha obert el facebook . Res d’interessant, com sempre, opinions buides i molts dobles sentits que ell no entèn. Visita el Damiano Costabile, el seu company de classe i una cosa el crida l’atenció Té una noia agregada que l’ha encuriosit. Aquells ulls... aquella mirada és especial. No somriu i això el tranquil·litza. Li demana per ser amic...



11 comentaris:

  1. Ens portes cap a Roma, de la mà d'una mena de superdotat molt especial. Un altre que no acaba de trobar el seu lloc... a veure si en fem alguna cosa de tots plegats. Quina colla! La tieta Cleo tindrà feina si vol... ser tieta universal! ;)

    ResponElimina
  2. La tieta Cleo s'està fregant les mans, jajajaja!

    ResponElimina
  3. Sembla ser que sí, que tot el món n'és ple de gent que necessita una mica més... d'amor?
    Tieta, fes fenya!

    ResponElimina
  4. No sé perquè ho publica en majúscula si jo no hon he fet! Algú sap què ha passat? Jo no arribo a tant...

    ResponElimina
  5. dono una ullada al teu blog

    salutacions des de Reus

    ResponElimina
  6. Ara a veure si l'Alícia accepta aquesta "amistat". Crec que aquest nou personatge, a qui en principi no li agrada parlar... a partir d'ara tindrà molt a dir.
    M'agrada, això va molt i molt bé!
    =)))

    ResponElimina
  7. Aquest Fabrizzi si arriba a connectar amb el del Gibrell, segur que van a la lluna junts, que crec que un ja ve de calalluna, que no és moca amb mitja mànega... i més feina a la tieta a fer entrepans... Que algú haurà d'alimentar... I potser, li pregunten a l'Alicia si també vol anar la lluna...i li passen les ganes de plorar... Anton.

    ResponElimina
  8. Entre frikis ja se sap, hehehe, hi ha atracció. M'ha agradat aquest Fabrizio, en part em recorda a en Seldon de The Big Bang Theory.

    ResponElimina
  9. Xexu, ho sento, no sé qui és el Seldon, però em sembla que s'assembla a uns quants reals sense ser ningú en concret... ara, si vol anar a la lluna i trobar-se algú allí, no estaria malament!

    ResponElimina
  10. ai que s'ensuma un bon embolic....entre les companys de pis... congeniarà amb L'Alícia el tal Fabrizio?

    ResponElimina
  11. Bé, en realitat no sabem si la noia que demana al Fabrizio per ser amics és l'Alícia, oi? Pot ser qualsevol altra personatge que encara està per descobrir...!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons