dilluns, 18 de gener de 2010

La tieta Cleo - Arare

Està preocupada. L’Alícia s’ha passat tota la nit sense dir ni piu a no ser que li estiressis les paraules amb tirabuixó.


- Com és que estàs tan poc entusiasmada, reina? –


Li ha preguntat amb la confiança que li dóna l’haver estat sempre la seva tieta preferida. Més que res, perquè l’Alícia sempre ha estat per ella la seva neboda preferida. I és allò que diuen, que les relacions sempre acaben sent reciproques; o no sempre, però sí en molts casos i aquest n’és un. No és que la Cleo no tingui altres nebots A quien Dios no le da hijos el diablo le da sobrinos, li repeteixen a casa. I ella ho acepta bé, amb un somriure, tot i que ja fa molt temps que sap que ningú de la seva familia aprova la seva decisió, voluntària, de quedar-se soltera.


Com cada any, ella ha organitzat el sopar la nit de Cap d’Any. I com cada any, l’Alícia ha vingut amb aquell posat de noia trista – sempre ha tingut els ulls tristos – i amb aquella manca de manyagueria que son pare li retreu Et quedaràs per vestir sants, com ma germana, li diu amb aspror, quan veu que gairebé li ha de mendicar una abraçada.


L’Alícia no ha contestat. Li ha hagut d’anar al darrere tota la nit, aprofitant moments d’aquells en què la semi-falsa alegría per l’entrada d’un nou any fa que tothom cridi, rigui, expliqui anècdotes i acudits i s’abraci al del costat perquè toca, encara que sigui de la familia.


- Com és que estàs tan poc entusiasmada, reina?


I no hi ha hagut resposta. Se l’ha mirat, això si, però ha fugit cap a la cuina. La Cleo hauria dit que amb una mena de lluïssor als ulls, d’aquella que et fa pensar que l’altre s’està aguantant les llàgrimes. Però no hi ha hagut resposta.


6 comentaris:

  1. L'Alícia està contenta de tenir una tieta! Hola tieta Cleo!

    Encara que sembla que no està en un bon moment ... I les llàgrimes les va deixar anar totes dins l'autobús.

    ResponElimina
  2. Quin secret amaguen els ulls de l'Alícia?.
    A veure si la tieta Cleo, en podrà anar treient l'entrellat de tot plegat!

    ResponElimina
  3. Haver de mendicar una abraçada és trist, però potser ell no li va saber donar al seu moment!

    ResponElimina
  4. El Llorenç no devia gosar... Tant bé que li hauria anat fer un puntet i que l'Alícia li pegués un somriure...
    Els dos deuen tenir per patrona la Timidez... Bé ja anirem veient el que passa, caram que això sols ha començat. L'Ectiquesa no és bona consellera, dic jo. Anton

    ResponElimina
  5. Ja tinc ganes de saber què més passa!

    A veure si ´veurem somriure l'Alícia i tranquil·la la tieta Cleo...

    ResponElimina
  6. M'he quedat amb ganes de saber més coses de la senyora Cleo... segur que ja hi haurà ocasió!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons