Sempre que
vulguis venir,
trobaràs la
porta oberta.
Si arribessis
al matí,
sé que vindràs
disfressada,
d’una gota de
rosada,
o d’un raig de
sol atrevit.
Al migdia et
trobaré
a la bústia, en una carta,
d’alguna amiga
estimada,
que em diu que
ha pensat en mi.
A la tarda
sortiràs,
dins la
motxil.la, a l’esquena,
només mirant els seus ulls,
de tu, me’n
sentiré plena.
I a la nit, en
fer-se fosc,
quan la llum sigui apagada,
t’hauràs instal·lat
dins meu,
i em sentiré
acompanyada.
Sempre que vulguis
venir,
trobaràs la
porta oberta,
si un cop de
vent la tanqués,
t’hi deixaré
la finestra.
