ABANS QUE NEIXI L'ALBA...
És bo tenir a prop
un somriure
per si, tot d'una,
una nova vida
ens ve a donar la mà.
O bé si l'alosa
canta a la matinada,
trencant el silenci
I venen els records,
de les coses bones
que has viscut a la vida;
i dels bons amics
que has trobat pel camí.
Ets optimista i somrius;
és igual si plou o neva,
avui una mà innocent,
avui una mà innocent,
et regalarà una estrella.
M. Roser Algué Vendrells.
M'encanta el teu optimisme. A veure si se m'encomana una mica.
ResponEliminaÉs que 'he trobat força pessimista i li he donat la volta...
EliminaPararem la mà per si ens plou l'estrella del somriure.
ResponEliminaPer què no? de tant en tant en cau alguna...
EliminaVeus que bé que no t'agradi el futbol. Així ens regales un poema ple d'optimisme.
ResponEliminaTens raó, vaig aprofitar més el temps...
EliminaHola M.Roser.
ResponEliminaNomés li falta música, semba la lletra d´una bressola.
Petonets, Montserrat
Buscaré algun músic desenfeinat a veure si mi posa alguna nota...
EliminaGràcies Montserrat.
Ja paro la mà per agafar l'estrella... Quin regal més bonic!
ResponEliminaEspero que n'hi hagi per tothom, Carme...
ResponEliminaAixí m'agrada positiva com sempre
ResponElimina