SENSE TU

Abans que neixi l'alba,
ja et ploraran les llàgrimes
que parlen del teu no ser-hi,
en aquests ulls,
que no abasten a veure't.

Estaran buides les mans,
desheretats de tu els sentits;
els llavis ressecs,
pel bes absent;
orfe de carícies la pell.

Encetaré el camí que em du enlloc,
en la foscor de la llum sense tu,
l'amarg oblit dels dies,
el dolorós perfum de l'absència
i el sord silenci del no res.

Abans que neixi l'alba,
quan ja no hi seràs,
trobaran tan sols l'esbós d'una ànima,
la remor del batec,
i uns versos escrits de matinada.