diumenge, 25 de maig del 2014

SENSE TU





Abans que neixi l'alba,
ja et ploraran les llàgrimes
que parlen del teu no ser-hi,
en aquests ulls,
que no abasten a veure't.

Estaran buides les mans,
desheretats de tu els sentits;
els llavis ressecs,
pel bes absent;
orfe de carícies la pell.

Encetaré el camí que em du enlloc,
en la foscor de la llum sense tu,
l'amarg oblit dels dies,
el dolorós perfum de l'absència
i el sord silenci del no res.

Abans que neixi l'alba,
quan ja no hi seràs,
trobaran tan sols l'esbós d'una ànima,
la remor del batec,
i uns versos escrits de matinada.

6 comentaris:

  1. I aquests versos escrits de matinada, suavitzaran el dolor de l'absència...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur. Escriure sempre acompanya. Gràcies per llegir-me.

      Elimina
  2. Mira't el cor, el cor està ple... D'amor i de versos...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que està ple, Carme, i tu m'has ensenyat la manera de percebre-ho.El que passa es que quan hi són, m'hi porten ells de la mà i quan marxen he d'arribar-hi tota sola i em costa una mica més.

      Elimina
  3. Amb els batecs dels versos, tremola la llàgrima.

    Fita

    ResponElimina
  4. I el batec del cor em recorda que tornaran els somriures.

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons