Abans que neixi l'alba
hauran dansat
llàgrimes amb somriures.
Records daurats i
músiques de colors.
Abans que neixi l'alba
retrobaré el teu bes
m'arreceraré en ell
i en el racó més dolç.
Tot just que apunta l'alba
traço els camins
que trepitjaré avui.
I encara puc,
abans que surti el sol,
inventar més instants,
llunyans i incerts
que m'apropin l'amor
que segueixin els somnis.
Bec la claror del sol ixent.
Quin despertar d'una nit d'insomni.
ResponEliminaD'insomni o de somni...
EliminaEls colors del teu dibuix i l'energia que desprenen els teus versos són com la promesa d'un dia intens que ve de gust viure
ResponEliminaEls colors d'un nou dia... Sí milor que ens vingui d gust de viure.
ResponEliminaM'agrada aquesta dansa de llàgrimes i somriures i músiques de colors...
ResponEliminaQue n'ets, de matinera... :)
ResponEliminaamb la llum de l'alba tot torna al seu lloc, però abans que arribe ....
ResponEliminaBuen poema.
ResponElimina