Després de l'alba ja la pluja haurà acabat
miraràs l'arc d'aquell sant de nom Martí
i amb tots set colors et fregaràs la pell ...
El mal i la vergonya esbandits i rentats
amb els colors potents de la paraula
els estendràs al sol per purificar-los....
Cal plorar quan toca i cal riure molt
riure fin les llàgrimes , capgirar els sentits
de la broma abans que pedregui
Viu el que vius ara i no pas allò passat
tampoc allò que no és encara
abans de l'albada somiaràs mentre dorms
No cal que segueixis dormint després
desperta a la llum , prem la vida amb força
abraça't si et cal al perdó. Reneix!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Vaig llegint el teu poema i cada cop i trobo regals nous i significats que no havia vist abans a les altres lectures... M'hi reconec, també, com sol passar...
ResponEliminaGràcies per participar de nao, Elfree...
Un bon final en un magnífic poema: reneix!! No sé com es deu fer. Llegint aquest poema hi podem trobar alguna pista.
ResponEliminaCal plorar i riure quan toqui...El passat ha quedat enrere i el futur no el podem preveure...Vivim el present!
ResponEliminagràcies!
ResponElimina