Sempre que
vulguis venir,
trobaràs la
porta oberta.
Si arribessis
al matí,
sé que vindràs
disfressada,
d’una gota de
rosada,
o d’un raig de
sol atrevit.
Al migdia et
trobaré
a la bústia, en una carta,
d’alguna amiga
estimada,
que em diu que
ha pensat en mi.
A la tarda
sortiràs,
dins la
motxil.la, a l’esquena,
només mirant els seus ulls,
de tu, me’n
sentiré plena.
I a la nit, en
fer-se fosc,
quan la llum sigui apagada,
t’hauràs instal·lat
dins meu,
i em sentiré
acompanyada.
Sempre que vulguis
venir,
trobaràs la
porta oberta,
si un cop de
vent la tanqués,
t’hi deixaré
la finestra.
sempre ben rebuda
ResponEliminaTu que has estat la més matinera llegint-me, series una gota de rosada.
EliminaEt diré hola i et diré: guapa!!
ResponEliminaFita
Si li dius això es posarà molt alegre. Com deu ser l'alegria quan està alegre?
EliminaSi li dius això es posarà molt alegre. Com deu ser l'alegria quan està alegre?
EliminaSempre s'ha de deixar la porta i la finestra oberta a l'alegria i sobretot, el cor...
ResponEliminaI tant, tens tota la raó. Que entri!
EliminaSaber que sempre es té la porta oberta fa goig.
ResponEliminaLa porta oberta, la predisposició, segur que ens ajuda a trobar-la.
EliminaM'agrada molt la porta oberta i també les disfresses de la teva alegria... S'encomana.
ResponEliminaJust acaba de passar per la porta amb una nova disfressa: el teu comentari.
EliminaA mi la musicalitat del somriure!
ResponEliminaEstà clar que la tenim per aquí, entrant i sortint.
EliminaGràcies a tu i a tots per llegir-me.
toc toc. què puc passar...
ResponEliminaLa porta és oberta a l'alegria i a tothom que cregui en ella. Endavant!
ResponEliminaEm permeto demanar-te una gosadia... podria fer servir el teu poema? Si envies un correu (trobaràs l'adreça clicant damunt del perfil del meu bloc) et puc donar tots els detalls.
ResponEliminaGràcies.
PD. Impecable, musical, alegre i de ritma perfecta.