 |
| racocatala.com |
En l'herba imaginària,
la pols i un bri.
El batec dels ulls
en aquest bergant,
vers que brega
amb la boca closa
no vessar-se en la pell.
T'espero dins meu,
l'esclat de la dièresi
mentre em cuses
"l'espoir" a la brusa...
Fes-me un llacet
a la gola, sisplau.
Fes-me un llaç i no l'estrenyis gaire.
ResponEliminaFita
:-) Quan vulguis...
EliminaNo tel puc fer perque no sé, peró si t'envio una fortas abraçada.
ResponEliminaLa ç trencada té rels profundes :-)
EliminaGràcies, xiqueta!!
M'encanten els esclats de dièresi... Més que els llacets a la gola... ;)
ResponEliminaÉs que les dièresi són com sospirs entre vocals... :-)
Elimina