Com la boira ...

L'amic i l'amat

s'estimen, sense adonar-se

que en fer-ho s'honoren.

No es demanen res més.

Sobre honor i deshonor

I es digué l'Amic, immers en ses cogitacions:
Quin és l'honor major per a un hom
si no és amar i honorar l'Amat?
Només el desamor i l'oblit
ens porten deshonor.

Demanaren a l'amic en què està honrament. Respòs que en entendre e amar son amat. E demanaren-li en què està deshonor. Respòs que en oblidar, desamar son amat.

ES DESFEIA, L'AMIC

Es desfeia, l'amic, en una mar de llàgrimes,
per l'amat ingrat, que distant se'l mirava,
mentre el foll al seu costat,
de riure-se'n no se n'estava.

-Em dol el poc amor- deia l'amic amb plor silent-
més no em dolen les rialles,
car tots coneixem prou a qui per manca de seny
no troba mai cap amada.

PLUJA D'ABRIL

Plorar l'enyor del bes
sota la pluja d'abril,
que ens feia viure
l'instant infinit.

Plorar el desig d'amor
sota la lluna plena,
que ens feia sentir
un futur il·limitat.

Plorar aquest amor fos
mirant el cel plujós,
que carregat de vida
m'eixuga les llàgrimes.

Llàgrimes

                            

No em torba  pas

mostrar les meves llàgrimes,

que ploro per amor.

És l’únic que puc oferir

a qui tant  he estimat.

Comprendrà el meu dolor

qui com jo estimi.

El que el meu plor no entengui

més digne és  de compasió que jo.

No és cap vergonya

No m'avergonyeixo

de les llàgrimes vessades

pels amors perduts.

És trist perdre l'amor,

tothom ho sap.

La reciprocitat és joia.

La indiferència és tristor.

Els ulls vessen amor

Roger van der Weyden

Per què amagues al món les llàgrimes

antigues que afloren sens atur als teus ulls?

Pensa que no és vergonya estimar fora mida

sinó ocultar les arts que empra l’Amat

per mantenir tothora les amors de l’Amic

i els compliments car ell no sap amar.

Amic e amat

- Digues, foll: has vergonya de les gents con te veen plorar per ton amat?  Respòs que vergonya sens pecat és per defalliment d'amor qui no sap amar.

Ramon Llull

M'ABRACES AMIGA

M'abraces, amiga,
i el neguit que de tu m'allunyava,
just es fon
i la fredor d'aquest hivernàs silent,
se'n va amb un estol de pinsans,
que fan via cap al nord.

L’ABRAÇADA

Com si fos una descàrrega,

arriba l'abraçada de l'Amat,

intensa com llum d'estiu.

S'endinsa com silent nit,

xopant-me com pluja d'abril,

tan encesa com el desig.

L'abraç del meu amat

Em plau veure a l’amat amb roba d’or,

com el sol lluu, i al dit porta un anell

amb un robi com la sang de vermell.

M’ofrena els seus braços i és l’amor

que jo sento per ell el meu tresor:

el seu bes és dolç com la bresca i la mel,

la seu veu un parrupeig de colom,

el seu mirar fulgent com un estel.

                                                               No hi ha amant més delitós que ell.

Absència

Fes-te present, amat,
que l'amiga ja beu dels teus mots,
i es deleix dels teus rínxols a les mans,
i et vol l'abraçada més llarga
i sentir el frec de la galta amb la galta,
mentre cerqueu, lentament, el bes.
El bes que només s'acaba 
si pot tornar a començar.

El bes de fidelitat

Si l'Amat se'm fes present amb bells vestits
ben alt, ornat amb llur somrís fervorós
i un nou gest d'abraçada
jo li renovellara la meua devoció
amb el bes permanent més fidel
com a símbol i glòria del meu amor perenne.

MÀ damunt MÀ

Les mans enamorades

mai estan callades,

despentinen tristeses

i silencien paraules.

Com dues tenalles

la cara enganxen

i, dels braços seguides, 

aferradetes regalen.

Deixa'm posar...

Deixa'm posar, 
després de l'abraçada nua,
les meves mans damunt les teves,
i agafar junts el timó.
Sé que trobarem 
la riba calma que ens espera,
on els besos,  alliberats,
faran de nou, l'instant etern.

TU

del meu fotògraf inspirador ;-)*

Damunt de l'arç blanc
la meua abraçada,
i la branca de l'arbre,
i el bres,
i el bes,
cadascun,
 TU.

El bes com a segell

Inclino el meu cap i acosto la galta als teus llavis
per escurçar distàncies entre cos i ànima
 I aleshores el bes de l'esperit  segella
amor i amistat 
ben abraçades .
Et dreces de puntetes , els llavis apuntant enlaire
fins el clot de vora els meus i estampes
la besada amable i amiga
mentre t'entrellaces.

L'ABRAÇ

L'abraç ens manté units,
refugiats i protegits;
és hora de sospesar,
si val la pena arriscar; 
fora el vent bufa fort,
potser s'ho emporta tot.

Llibre d'Amic e amat

Entresenya's l'amat, a son amic, de vermells e novells vestiments; e estén sos braços per ço que l'abraç, e enclina son cap per ço que li do un besar, e està en alt per ço que el pusca atrobar.

Ramon Llull

DESAMADA

Quan tots deien que estava folla d'amor,

el meu cor somreia,  sabent-te sempre a prop.

Què diran ara que em sento desamada i,

per més que vulgui,  per tu moro d'enyor?

Amat,  ma vida per la teva follia donava,

per la teva felicitat,  ma pena ofegava.

Follia d'amor

Si  no m’estimessis, Amat

jo igualment t’estimaria.

Sense tu que ets el meu nord

la brúixola del meu cor,

folla, cap on giraria?

Si m’arrenquessin el cor

amb l’anima t’estimaria,

restaria al teu costat nit i dia.

Tan sols estant lluny de tu

s'acabaria ma vida…

Follia de folls

Follia de folls de no estimar la vida
folls de desamor, llops de mort en vida
ullals esmolats cruels udols i gemecs
laments i turments desamorats
millor afineu l'estimar i la vida
per sonar com la corda tesa
del violí quan besa l'oïda....

Per ço que no morís

Potser era folla i desamada,
la vella amiga, la del cor ferit.
S'encengué el cor,
ella mateixa, amb nova flama
de cremar llàgrimes i sospirs.

Per no morir - ens deia ella -
refaig l'amor, sense desig.
De dintre brolla, creix
i s'escampa. I m'embolcalla tota
com núvol suau:
era l'amat i el seu somrís.

Encara absent
i en llunyania,
l'amor viatja a l'infinit.

DONAR VIDA A LA VIDA

Quan el record s'omple de silenci,
el tic-tac del rellotge a la tauleta de nit
marca el temps present i m'avisa,
que la vida continua dansant.

On va l'amor no correspost?

 Oleg Shuplyak

En hora de repòs, l'Amic retrobà l'orat
que sempre li era al pensament
en ses cavil·lacions amatòries
i li feu aquesta requesta:
On va l'amor no correspost per l'Amat?
L'orat li respongué: Va a donar vida a la vida
que amb la mort ningú no estima ni viu.

Desig i voluntat

Aquesta ambigüitat
en anomenar amic a l'amat,
i amat a l'amic,
que és pròpia de Llull,
és com anomenar foll
aquell que estima.
I és que l'amor
no passa per la raó,
tot i que cal molta voluntat
per continuar estimant
quan l'altre té desamor.

LLibre d'Amic e amat

Digues, foll: si et desamava ton amat, què faries? Respòs, e dix que amaria per ço que no morís, con sia cosa que desamor sia mort, e amor sia vida.

Ramon Llull