Aquesta ambigüitat
en anomenar amic a l'amat,
i amat a l'amic,
que és pròpia de Llull,
és com anomenar foll
aquell que estima.
I és que l'amor
no passa per la raó,
tot i que cal molta voluntat
per continuar estimant
quan l'altre té desamor.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Es pot estimar l'amat i l'amic...I si un és correspost, no importa si és la raó, la voluntat o la follia qui empeny el carro de l'amor...
ResponEliminaM. Roser,
EliminaEstic molt d'acord amb tu!
Cal també una saviesa, per seguir estimant, que tampoc no passa per la raó. Saviesa i voluntat espiritual.
ResponEliminaLa follia d'estimar malgrat tot és una follia sàvia.
Però sempre hauria de ser sense patiment... a vegades és difícil.
Gràcies Helena per començar... sempre em sembla que s'ha de trencar el gel, després de Llull.
Carme,
Eliminatu en saps molt de la saviesa necessària, sent com ets psicòloga!
Helena, he llegit unes quantes vegades el teu poema a ca teu (en cada vers que has entès).
ResponEliminaI ara el retrobo i el rellegeixo a Itineràncies:
Fa de bon llegir!
Sempre tan fidel, Xavier!
EliminaEstimar i compartir fins que la vida s'acaba...
ResponEliminaI tant que sí, Montse!
EliminaEstimar amb desamor també és follia.
ResponEliminaTeresa,
EliminaNormalment s'estima en el subconscient, en la vida diària es va oblidant.
m'agrada .....
ResponEliminaGràcies, Elfreelang.
ResponEliminaL'amor no passa per la raó per això és foll.
ResponEliminasa lluna,
EliminaHerman Hesse deia que l'amor no passa per l'enteniment, l'he plagiat.