L'ú de Fanal Blau

Més enllà d'una nit,

s'albiren les primeres escletxes de llum,

que dibuixen amb traç acolorit

l'estrena del dia.

L'ú, com el primer, d'un llarg viatge.

Traç màgic de Carme

Traç màgic
de començament  i promesa.
Regal d'un  dia per encetar.
Mirades  que es  troben
al  cap dels  dits.
I silencis  trencats
més  enllà  d'una nit.

Del silenci dels somnis de Barbollaire

Hem preparat lleixes i aparadors
per omplir-los,
de bell nou,
amb el traç màgic
del sentiment lluminós
que neix del silenci dels somnis.

Obro la porta de Carme

Obro la porta

a cada  vers.

En aquest instant,  

a la més petita

de les  hores.


Esclataran els perfums
més  despentinats,
 colors subtils,
sabors exquisits.
Com qui somia,
i serà sovint, com ara,
a les més  petites  de les  hores.

TORNA UN ALTRE JULIOL POÈTIC

QUI  TÉ GANES  DE TORNAR  A ENLLAÇAR  POEMES

DURANT EL MES  DE JULIOL?

POEMES DE TOTS  COLORS  I DE TOTES  MIDES?

AGAFEM  UN VERS  O UN  MOT  D'UN POEMA PER FER  EL SEGÜENT.

COMENCEM EL DIA 1  DE JULIOL  A LES  00:00

S'hi van apuntant:    (fins  el 30 de juny)

1.- Deomises  Es desclou la tenebra
2.- Joana   Navarro  El teler del record
3.- Carles Casanovas  El rocar  de Tiana
4.- Noves  Flors  Noves  Flors
5.- Montse  Fons d'armari
6.- Jordi Dorca  Adverbia
7.- Isabel  Poemes al blog
8.- Laura T Marcel    Mar i cel
9.- Francesc  Mompó  Uendos,  greixets  i maremortes
10.- Llaudal   Biosofia
11.- Helena Bonals  D'allò bell, d'allò sublim
12.- Pakiba Roses vermelles
13.-  Elfreelang   Si dubto és que sóc si penso és que sóc
14.- Veí de dalt  Malerudeveure't
15.- Olguen Dalmasas  Olguen Dalmasas
16.- Guspira Paraules despullades
17.- Barbollaire  Un lloc per nosaltres
18.- Mon  La  garrofa  de Mont-roig
19.- Mª Roser  Algué  Petiteses
20.-  Vicicle Viciclisme
21.- La senyoreta  Reykjavik  Sol de Mitjanit  a Reykjavik
22.- Lolita lagarto zero-zer-o-zer-o- no-ser
23.- Zel Ara  mateix
24.- Mq Res
25.- Carme Rosanas  Col·lecció de moments
26.- onatge Onatges
27.- Fanal Blau  A la llum d'un fanalet
28.-  Anton  Rebaixes
29.- Jesús Mª  Tibau  de tens un racó  dalt  del món

Una multa contra tots: en solidaritat amb Acció Cultural

Una multa contra tots: en solidaritat amb Acció Cultural

El passat 17 de febrer, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) es va veure obligada a cessar les emissions de TV3 al País Valencià, després de 26 anys. Durant aquest temps, TV3 havia esdevingut una oferta televisiva normalitzada al País Valencià, on s’ha distingit per la seua qualitat i pel fet de ser una de les poques ofertes audiovisuals en català.

Malgrat això, el president Francisco Camps va decidir, ara fa quatre anys, obrir una sèrie d’expedients administratius contra l’entitat responsable d’aquestes emissions, Acció Cultural, cosa que s’ha traduït en una llarga persecució política i econòmica. El passat mes d’octubre, l’entitat ja va haver de pagar 126.943,90 euros per satisfer una primera multa, i ara s’enfronta a dues multes més que sumen vora 800.000 euros (dels quals ja n’ha pagat 130.000), una quantitat absolutament desproporcionada per a una associació cultural sense ànim de lucre la continuïtat de la qual pot posar en perill.

Durant aquests quatre anys, Acció Cultural ha fet patent l’amplíssim suport a TV3 al País Valencià, fins a arribar a l’èxit de la manifestació del passat 16 d’abril a València. En aquest sentit, cal també recordar les 651.650 signatures recollides per la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) “Televisió sense Fronteres” per legalitzar la recepció de totes les televisions en català en el conjunt del domini lingüístic, i que ara podria entrar a tràmit parlamentari al Congrés espanyol.

Tant el projecte de llei impulsat per la ILP com el recurs que Acció Cultural ha presentat davant el Tribunal Suprem poden acabar donant la raó a l’entitat en aquest conflicte artificial; però, de moment, Acció Cultural ha de pagar les multes que encara té pendents si no vol patir l’embargament dels seus comptes corrents i béns mobles i immobles. Davant aquesta greu situació, el nostre deure és col·laborar a fer front col·lectivament a una multa que en realitat és contra tots els que creiem en la pluralitat informativa i la llibertat d’expressió. Per això, avui, diferents mitjans publiquem aquesta crida pública perquè feu una donació solidària a Acció Cultural (www.acpv.cat): així com junts vam aconseguir les 651.650 signatures per a la ILP, junts hem de reunir els diners necessaris per garantir la continuïtat d’Acció Cultural.

Ahir  dia 10 de maig  vaig  rebre  un mail  d'ACPV,  recordant  la solidaritat  d'internet  amb  la protesta   SENSE  SENYAL.  Hem de ser  solidaris  altre  cop,  en primer  lloc  col·laborant  amb aquesta  Editorial conjunta  i en segon lloc  amb l'ajuda  econòmica  que necessiten.  De  moltes  petites  quantitats  se'n fa una de  grossa.

Cliqueu  el banner  d'Internet solidària, per  anar  a les  maneres  de fer-los  arribar  les  ajudes.

PRIMAVERA,POESIA, PARAULES... recull poemes 21 -3-11 a itinerànces Poètiques

Open publication - Free publishing - More paraula

La lentitud de les coses belles

M’enfilo,
anàrquicament,
per la seguretat del teu cos
fins embafar-me uns dits
que granegen,
amb timidesa riallera,
com si fos primavera.

Dits que es trenen, sense soroll,
pels voravius de somnis
no confessats.
Que baden, ballarucs,
com andròmines que es gronxen
a l’espera
de la lentitud de les coses belles.

moshiwakearimasen (ho sento)

Rob Dobi

Plora

la mar

arena fina

llàgrimes de somnis

que mai no seran,

de lluny

.

.

.

un lladruc

Març marçador o d' El pas del vent

T'espere tota plena d'estiu

pels racons del temps,

enganxant els vents amb la punta dels dits

  migjorn

llebeig

             migjorn

                         

                     

                                          llebeig

xaloc...

torbonades bategants al ventricle esquerre

enlairen el meu crit i el llancen

al bell mig de l’ull de l’huracà què és

un somni

un ocell

la tristesa

l’alegria...

i et fas polsim respirable

oxigenant la meua sang

que ràpida puja i baixa

i m’esclata als ulls,

als llavis...

quan dic, tremolosa, el teu nom.



 

 

...t'ho dic, perquè ja tinc una edat...

Ple de combinacions

De mq de RES

inventari

M’arrossega el somni 

vençut d'esperança. 

M’arrossega la vida 

que, a més, no m’abasta. 

M’arrossega el teu nom, 

que faig servir de comiat. 

M’arrossega la pau de Déu. 

Res més no em manca.

Dubtes

Potser els núvols es banyen en el mar

Perseguint el sol cada capvespre

Potser la lluna es refugia en la nit

Escapant del sol que l’intimida

Ves a saber si sota el meu llit

Si amaga un malson o bé una mentida

Qui sap on para el camí

O a on s’hi troba l’ombra

Potser si que es veritat, que n’es ple d’olles

Als peus dels arcs, que pinten el cel

Potser tenir pors, és perdre el senderi

Complicar-se la vida, o tancar-se la porta

Ves a saber

Qui sap

Potser

MAR I CEL

Tenia una foto guardada que em semblava encantadora i m'ha inspirat aquest poema que d'altra banda i en aquesta celebració del dia de la poesia fa honor al meu bloc Mar i Cel que conté tant de forma implícita com de forma explícita aquests dos elements tan i tan meravellosos. Així que espero que us agradin, el poema i la foto que és del port d'Arenys de Mar.

Ondulats reflexos de màstils elegants
iots de blancor pulcre que resten tancats.
El silenci impera sota el sol matiner,
la vida sota l’aigua discreta feineja
i el cel s’hi emmiralla tímid, tremolant,
enamorat del mar,
que salat i fresc el saluda,
i al fons de l’horitzó, quan ja ningú els veu, li dona la mà.

Amb mots i paraules

Amb mots i paraules bastiré una casa
la vestiré de garlandes de flors de colors
avui és primavera i la poesia escampa
pètals i aromes per les itinerants estances
noteu aquesta dolçor de perfum en l'aire?
Emplenem-nos els cors , obrim les mans,
trepitgem ben fort i tanquem els ulls
ebris de metàfores celebrem el dia!

Sota el desmai

Sota del desmai, 
tot sembla  tan lluny
en l'espai  que  ens separa
i tan a prop
quan et dibuixen els sentiments,
que no hi ha cap confluència
entre les paraules  perdudes
i aquest gronxar de les branques.


Des  de   la finestra, 
obriré els finestrons
per escoltar la  cançó
del fregadís  de les  fulles.
Quan la  sabré cantar
penjaré els meus mots
al capdavall
de cada  branca.

Als poetes

Nosaltres, als poetes,
els ho devem tot
en la vida:

l'amor, el conhort,
la franca llum de les paraules.

Realitat de Mortadel·la

Realitat

Necessito mirar-te per descriure’t, s'anava dient. 
I mentre trepitjava amb els ulls el camp de blat, pensava, si tu has estat la que m'ha  explicat el meu record, per què són ara les meves mans les que revesteixen el teu passat?
Ni jo sóc tu, ni tu ets jo, però en aquest trosset de vidre ens hi reflectim les dos.

Mortadel.la

poeta

el temps acaba

trencant tots els fils...

només queden

els que el poeta

anirà trenant per no ser
mai més

titella de ningú...
li queden les paraules
i els records,

i un gran desig de dir, de ser

que a ell no li cal cap manual...

la seva vida és una densa xarxa

amb els forats justos

per prendre alè,

somiar,

lluitar,

trencar malsons

i, si cal,

menjar pedres

per enrunar tots els murs

AIGÜES DE PRIMAVERA

Aigües de primavera
que degoten pels jardins,
posades damunt les branques,
les gotes es tornen brins.

Al cor d'una triste fotja clara
tremolen els cels divins.
S'acuita la neu a fondre's
i baixa torrent endins,
ai fresa de les escumes,
Com mou el fullam dels pins!
Com solgen ,les flors novelles!
Com dringuen aquets matins!

Al riu de les aigües noves
diuen que hi ha tres remolins;

   " L'un molia or i  plata,
     l'altre perles i robins, 
       l'altre l'amor de les dames
     que captiven els fadrins".

Finalment, l’inici

foto: Joan

                                                             Subtilment, la llum esclata.
                                                             Potser l’ànsia d’escalfor
                                                             ha generat el desfici,
                                                             potser massa fred
                                                             o massa foscor,
                                                             potser l’ànsia de color
                                                             que tenia l’aire gris...
                                                             Finalment, tot és possible:
                                                             Amb tota la força
                                                             la vida reneix
                                                             des de la boira.

Oblit

Oblit

He desat les mantes a l'altell.
Els coixins ja no fan la teva olor.
Plego sense esma uns llençols.
M'adormo sense son.

Cap més nit vindrà a encendre
un nou silenci.

A les paraules...

Abans de néixer

ja escoltava paraules;

les de la mare,

el pare, àvia, padrins.

Així que vaig néixer

la descoberta del

món de les paraules.

I m’acompanyen

des de sempre,

em són el caliu

pel fred, la llum

pel somriure,

la carícia en

la solitud, la música

per les llàgrimes,

són el viatge

al meu interior,

i quan floreixen

amb fruit de poema,

i la flama quan

tot s’apaga...,

i es trempen a la

fornal de la lluna.

Paraules a l’enclusa

de viure, i forgen diàleg,

esdevenen petjada

de passat i present,

i quan callen

desvetllen els llavis

adormits en el silenci,

són batec en

el cor trencat...

Paraules,

elles fan l’estel

que ens eleva,

són la llibertat

de pensament,

l’aire per l’ofec,

la flor en el comiat,

l’almívar pel dolor,

la besada en

la profunditat.

Paraules

a la tendresa

a la ferida

de tall obert,

són el pa a la

taula de tots els sentits.

Paraules

a la rima

entre cos i cos,

paraules

al poema de les mans,

al silenci amb

veu pròpia,

una guspira de vida,

la llum en la foscor.

Paraules

al vaixell de paper,

a l’altar de la vida,

a les arrels,

camins d’unió,

abraçades amb accent,

el dictat de la memòria,

testament de sentiments,

el tacte de les idees...

Sense paraules em faltaria la vida, l’aire, el sol i la lluna. Són la sang del pensament, l’abraçada entre persones, també són la “guerra” entre els sords de pensament i de cor... No em sé imaginar un món sense paraules, Elles són la gran Dida d’Itineràncies Poètiques, el pont de l’amistat, el compartir el fruit de cada sembrat... Paraules...

Des del far una gran abraçada sense paraules...

onatge