La mare

És un gest, un somriure,

un aroma, una mirada.

Sols la presència

d’una mare.

És el cant, l’abraçada,

un bes, una carícia

L’amanyagament

d’una mare.

Aquell conte explicat,

i la justa paraula.

Tot és guarit

és la mare.

No cal parlar,

no cal plorar,

no cal dir res,...

tot ho sap la mare.

                                                                                          "Mare amb nen malal" Picasso

Em parles amb el silenci

Amb el silenci em parles
em dius sense paraules
rius de coses i abraçades
rialles marines i coralls

Amb el silenci em contes
fades, encanteris, màgies
rius amb el cor obert
batecs de somriures

Amb el  silenci contestes
preguntes impossibles
precs, gestos, gestes
silencis que parlen.

Sense sabates

M'omples amb ta absència

i amb el silenci em parles.

Quan no et veig, sé que diu

la teva mirada.

Ningú sap on rau el foc

que la penombra amaga,

el foc que desfà el gebre

i fon la rosada.

Però la pell palpita

I el cor em guia fins a tu,

sense sabates.

(seguint la petja d'en Xavier)

Amb els peus lligats i l'ànima lliure

(segueixo, com puc tota la penya d'avui i de tota aquesta setmana)

La pell palpita

i el cor no té estridències.

Sense sabates

espero en la penombra

la claror de la posta.

Arran de terra

miro les flors regades.

Penso en l'arbreda.

Caçapapallones

Caçapapallones en mà,
empaito un vol de cireres
per no perdre mai
aquell gallaret més viu,
que em perfumava l'ànima.

El pèndul de dia i nit
ens empeny, 
(esperits curiosos
d'esparracada essència)
a guarnir-nos la pell
amb els dits de les paraules.
Amb els peus lligats i l'ànima lliure
tastem camins indòmits
collint plenituds infinites
com herbes remeieres
que creixen als vorals.


(M'ha agradat seguir-vos a tota una colla dels darrers poemes: sa lluna, Teresa, Elfree, Anton, Mònica, Helena, cantireta, Jordi...  Gràcies per ser-hi, sou genials!)

Hores

Carme Rosanas

El pèndol és àgil,
malgrat tot,
com l'arrel del càntir
tal vegada. 

Únic, insolent,
un vol de cireres
sense descans hi plora
i l'etern vaivé proclama. 

Són hores,
hores i hores per dins sucoses,
hores gormandes
de l'imponent
i absent esclat,
i gotims d'essència
com turment de dits
que el vent periple escampa.

Gotims

Fan(g).

Rial de pigues.

Digues

 "gotims"

De cirera.

De maduixa.

Sense mans,

les llavors 

d'una síndria.

Descomptar 

l'os. El mos.

Guarnir la pell

amb el most

dels dits.

Els pits.

Acaba l’esclat

i submisa al deute

la llum fineix periple.

Ròdols

els comiats.

Amagats. 

ELS DIES SENSE TU

.
En el recolliment silenciós dels dies sense tu,
l'insolent traç que desdibuixa l'emoció sostinguda,
no va gosar esborrar-te en la intensitat que m'ets present.

I resseguint el fil transparent amb el que vas sargir
l'esparracada essència del que sóc,
t'he fet un lloc just a recer d'un imprecís sentiment,
immens, perpetu i nu com l'infinit.

ENLLUERNAT... aquarel·la

Enlluernat...

Acaba l’esclat

i submisa al deute

la llum fineix periple.

Defallim...

Quan ens falta claror

l’ocell ja no transita.

En la foscor

ens fem quietud i calma.

Callen nostres dubtes,

instants compassats,

En el pèndul de dia i nit.

Sortirem enlluernats

en el nou quefer que busquem?

ANTON.- T.E.- 5-6-15.

Contra- diccions

Passes del buit absolut
un infinit reclinat de costat
a comptar estels amb les mans

Entres amb total llibertat
quan vols i com vols , peus lligats
i ànima lliure ....contradicció constant

Entre els dos pols ..ets gronxes
passant per la maroma a ulls clucs
quan aprenguis la mesura de les coses ....
l'eternitat ja haurà vençut ....

De tornada

MIQUEL Expansió i dispersió dins Fotofília

Torna allò que és tant
i alhora no pot ser.
Passes del buit absolut
a la plenitud total,
com si no hi hagués
ningú més al món,
com si la teva riquesa actual
fos l'altra cara de la moneda
dels temps eixorcs,
que només havies
de deixar caure
del costat adequat.
Tan a prop que ho tenim,
i tan aviat que defallim.

TORNARÉ CAP AL TARD

Tornaré cap al tard,
amb la llum encesa de ponent
que il·lumina el teu jardí.
El nostre és un amor madur,
com els gotims més dolços
de la nostra festa tardoral.
Ara juguem tot esperant-los,
rera la parra del terrat.
Em poso arracades de cirera
i em pinto els llavis de maduixa.
Cerco, com qui no fa la cosa,
les mirades del teu blau més marí,
que em pinten encara les galtes
del gallaret més viu.

Mots i lletres

De la feina feta

signen els dits orgullosos.

La ploma agraïda, brilla.

Paraula transmesa,  

                 paraula rebuda.

Esperits curiosos esperen

amb  els cors  encesos.

Han navegat les lletres

Han navegat tant les lletres!

S'han perdut a l'horitzó.

No les aixopluga el núvol

ni les ones, ni l'escalfor.

Ormejo un vaixell pirata

i partim junts tu i jo

a rescatar mots i lletres

perquè ens retornin l'amor.

Que l'amor sense paraules

ens deixa orfes els cors.

PAPER... aquarel·la

El paper mullat encara porta

la salabró de la mar...

Han navegat les lletres

i ja no es consolen en mateix dir...

S’ha trasmudat el grafit

ballant per la planúria

Llegir ? Han fluït nous conceptes.

Qui entén el desgavell ?

Quants canvis ocasiona l’aigua

en un trist paper que porta noves...

ANTON.- T.E.-3 -6-15

escriure

escriure no és posar paper secant
damunt els ròdols d'olis fregits

potser és descriure i testimoniar
que l'alció neix a alta mar

el pic de l'onada

dies pròspers

i no
.

GRONXADOR DE PARAULES

Galopant els somnis
sense despertar del tot,
un tast de silenci poètic.

Paraula sola

Anna Soldevila 

Va al galop,
entre silencis acotxada,
la paraula màgica
que el pont de nit
gojós travessa. 

Ciutat enllà,
entre boiroses flames,
de tu a tu,
com carícia albada,
una paraula sola
victoriosa es dreça. 

TROBAR-TE

En el silenci de la nit t'aniré a trobar
travessaré, pam a pam, les carícies perdudes
d'aquests carrers que oloren a tu.



A les fosques, escoltaré la teva veu
xiuxiuejant-me paraules dolces
i em sentiré, novament, estimada.

Tornada

Tornaré les vegades que calgui,
perquè t'adonis que mai he marxat,
perquè retrobis en cada paraula,
sons amorosos d'un temps silenciat.

Passejaràs pels carrers dels meus somnis,
on cada nit t'he vingut a trobar,
i et parlaré amb mots nous, de nous dies,
i sentiré que res no ha canviat.

Jo tastaré poc a poc els teus versos,
un fil de mel sobre uns llavis pacients,
i sabré viure el que tu vulguis donar-me,
i em quedaré trossets de sentiments.