Respostes de Barbollaire

Acotxat per la remor de núvols

t'escolto en la carícia de l'aigua.

Et veig brollar i florir

amb la força d'una mirada.

Amarant-me de la sal

de les teues besades,

em dibuixes camins

com cançons de llum

reflectides en el deixant d'una gota.

I aleshores,

un cop més,

el somriure serà el triomf.

Com la neu més blanca

dels paisatges més estimats.

Diferent triomf d'en Cesc

Mirades, batalles i triomfs perduts i narrats,
ulls que miren, esquadres desarmades,
paisatges desolats pintats de somriures de belles dames,
dames immerses dels cims més alts, de les muntanyes més menudes,
busca la fortuna sense roda.

Triomf de l'Assumpta

És el teu triomf.
No abaixis la mirada
ja pots somriure
cansat de la batalla.
Llàgrimes d'alegria.

Vindrà un dia de l'Anton

Vindrà un dia que la llum no acudeixi,

que el cel i terra son ja il·luminats,

que el bromall no tapi la lluerna

i el record en la paraula no és esborrat.

Vindrà un dia que el gotim d’aigua

no sigui necessari per mullar-te el cos...

Quan siguis esperit sense carnassa

i que domini l’eteri en el teu món...

Aleshores, no caldrà cames per desplaçar-te,

l’enyorança dins o fora ja no et pot.

Has arribat al cim esquerp que et proposaves

I ara arribes per plantar-hi l’estendard joiós.

Quan arribis dalt, dalt retorna insistent mirada,

aplica la xaveta a la roda i son fuell

que no rodoli i revingui a la temença

que el teu triomf es teu i de ningú més.

Constel·lacions de Carme

Dibuixant constel·lacions

inventarem camins i viatges.

No hi ha silenci

música de mots,

ritme de batecs,

murmuris de besades.

Dedicatòria de barbollaire

Enlluernats per les flors
que hem deixat a les pells,
juguem a fet i amagar
entre la suor dels cossos.

Dibuixant constel•lacions
que es perden
en la pregona llum dels esguards.

Omplint el silenci
del plaer
de la fragància de les besades.

Batec de Josep Manel

Duc un amor envellit

enredat en el meu ventre

com un estrany presagi,

que amb les seues besades de sal

m'empeny per la ruta de l'oblit...

Flors d'estels de Noves Flors

Amb la mà de la teua mirada

florir amb flors d'estels

i enramar de perfum

l'univers dels teus ulls.

Sota els teus peus de la Joana

Sota els teus peus

la terra argilosa

s'ensorra.



El meu cor

soterrat

espera arrelar-se i,

amb la mà de la teva

mirada, florir!

Pluja de Carme

Tu no m'escoltes

però l'aigua ja ha desfet

les ribes i els jardins.

Sembles absent, a tot,

indiferent a la terra

que s'esllavissa

sota els teus peus.

Veig núvols foscos de l'Assumpta

Veig núvols foscos

i voldria avisar-te.

Tu no m'escoltes.

Comencem!

Demà posaré el primer poema: un haikú de l'Assumpta.

Lliurement... aneu penjant o enviant-me'ls a mi... espero que us divertiu.

Tornarem a trobar-nos el dia 2 de Juny

Farem una roda poètica com l'any passat. M'agradaria que no fos tant precipitada i tan densa com l'any passat i per això en lloc de 15 dies la farem durar un més. Mireu a la barra lateral que hi poso una enquesta i contesteu-la si us plau. Sobretot si penseu participar a la roda poètica.

Es tracta d'enllaçar un poema amb un altre construint-lo a partir d'allò que ens suggereix. No hi ha cap norma fixa. Llegim el poema anterior i n'escrivim un altre segons el que aquest ens hagi fet pensar o sentir.

Si voleu participar-hi, em deixeu un comentari aquí mateix o m'envieu un mail.

Sembla que tenen ganes de participar:

La Cèlia, de Transparència
L'Anna, de Coses i altres coses
En Joan de Bvalls de lletres
El veí, de Malerudeveuret
La Zel d'Ara mateix
En Cesc d'Escrits perduts
En Barbollaire d' Un lloc per nosaltres
Fanal Blau de A la llum d'un fanalet
L'Assumpta del Blog de l'Assumpta
Mª Mercè de Menta fresca
l'Anton de Rebaixes
En Joan Estruch de Zènit i nadir
La Joana de Llum de dona
Llir blau de Noves Flors
Laura de Prosopopeia


i jo mateixa, per descomptat, la Carme

Comiat - A la Rosa Maria, per que ja no seuràs més a taula...

Parlem de tu, però no pas amb pena.

Senzillament parlem de tu,

de com ens vas deixar, del sofriment lentíssim

que va anar marfonent-te, de les teves coses parlem

i també dels teus gustos,

del que estimaves i el que no estimaves,

del que feies i deies i senties;

de tu parlem, però no pas amb pena.

I a poc a poc esdevindràs tan nostra

que no caldrà ni que parlem de tu

per recordar-te; a poc a poc seràs

un gest, un mot, un gust, una mirada

que flueix sense dir-lo ni pensar-lo

comiat. mestra. zel.

he ressegui amb vosaltres molts paisatges

però tinc un gran paisatge al cor

que només visc i tanco en una gran reserva

que omple un gran espai d'aquesta meva vida

hi ha un amor que servo al cor

i és plenament pels infants, amics de cada dia

miralls del meu bon i mal fer

em retornen amb escreix encerts i errades

em donen alè i m'engalten reptes

em provoquen el neguit d'aprendre junts

això no és un poema, és un gest de gratitud

per qui em fa créixer humanament

pels ulls que esperen una empenta

les mans que busquen l'escalfor del meu contacte

i la meva, que s'alimenta d'ells

i amb ells em retrobo fent camí de créixer

i en ells tinc amics per sempre.

RESPOSTA 54 - Seurem a la taula - Carme R

I seurem a la taula a sopar.

Obriré els ulls cada matí,

només per la joia de veure't.



La meva mà farà el camí

tant conegut,

des de mi fins a la teva galta cada nit,

de comiat, abans de tancar els ulls.



I no voldria pas que ningú

sabés trobar el camí del meu plaer millor que tu.



I vull també, caminar pel món

amb els ulls oberts i les paraules al vent,

i escoltar mil mots i que m'escoltin els meus.

I dibuixar somriures, i descobrir mirades.



I esbravar els meus neguits ací i allà

en mans i ulls i espatlles amigues,

per retornar més lliure i més feliç,

fins aquí:

en aquest precís replec, que tu vols

i no vull necessitar ningú més que tu

perquè habiti el meu sexe.

RESPOSTA 53 - PIRATES DE L'AMOR - Cinzia

El nostres camí serà

per terres i mars desconeguts,

pirates del desig,

corsaris de la nit.

No sentirem el vent

sobre la pell

ni l'aigua a la front.

Serem l'impetu de l'ona

que no coneix fre

I aleshores ens estimarem.

Cossos insaciables

sota la lluna.

RESPOSTA 52 - La meva soledat - Onatge

Necessitat

de soledat,

sí, dependència, no.

La necessitat

de tu i el

teu respirar.

Escoltar l'eco

del teu interior.

Tenir un rellotge

de sorra a les

mans sense pressa.

La companyia

del mar en

soledat.

L'abraçada

del poema.

La lluna

sense boira.

La pluja

que mulla.

La carícia

que té vida.

Un camí

sense pactar...

L'aigua

amiga dela set.

Dues vides

respirant el

seu aire i

compartint

un sol alè...



Llavors és quan

moments de soledat són

una bona

companyia.

Perdoneu que

no em distregui,

ara estic amb

la meva soledat...

Resposta 51 - També - Carme

També parlen d'amor paraules clares

que cerquen la raó

i descobreixen ben endins

com encara hi ha la bondat del teu ésser.



Refarem els camins

i trobarem tot el sentit de cada camí

guarint un cor trencat.

Resposta 50: No espero res -Laura-.

No espero res, que consti, ja t'ho deia
quan era mig oberta l'abraçada,
quan el goig era somni que voleia,
quan no et sabia l'ombra a la mirada.

No espero res perquè si fan estatge
el blau i el cel que neguen la malícia
el cor és cec al dol i a l'esclavatge,
sap bategar amb mesura de carícia.

No espero res i encar, quina alegria
quan cal cel blau i no sabem com fer-ho
la certesa al final de cada dia
que m'esperes a mi, que jo t'espero.