Ara que el mar és en calma

Ara que el mar és en calma,  

estimem-nos fins l'extenuació.

Quan trobem la tramuntana de cara,

el port serà més a prop.

Digues, foll: -Qui sap més d'amor: o aquell qui n'ha plaer, o aquell qui n'ha treballs e llanguiments? Respòs, e dix que la un sens l'altre no en pot haver coneixença.

Ramon Lllull

Paraules vedades

Encimbellat en escala d'ivori
sobrer de paraules llausangeres
l'amat, soberg, les vedà a l'amic
i aquest, devot, enamorat de mena
restà assegut al sòcol del silenci
en la quietud i el temps prudent
i en hores calmes, calladament alçava
els ulls amorosits envers l'amat
i esguardant-lo silent s'aconhortava. 

Vedar...

Li vedares les paraules, amat,
quan més les havia de menester.
I l'amiga no podia saber on eres, ni que pensaves.
No hi eres amic, no hi eres amat.
Només ella era, amant, que esperava,
amb desesperança i solitud.
No és aquest el silenci de la pau,
No és aquest el silenci de l'amor.
Van retornar els mots un dia,
però ja res no va ser igual.
El seu amor va persistir perquè era ver.
Amor d'acolliment,
amor de compassió,
amor, amor...
d'isolament sí, amor sense retorn.

Paraula vedada

Paraula vedada, venes dels mots encesos
amb benes et conforto, amic, amiga
les ferides de l'amor obertes
que couen , curen, consols de cotofluix
pells badades ....amor, amistat sempre.

Amic e amat

Vedà la paraula l'amat a son amic, 
e aconsolava's l'amic en l'esguardament de son amat.

Ramon Llull

Follia, sempre...

Quina follia vull?
Quina follia trio?
No vull la vostra follia d'incomprensió,
de judicis, d'escarni.
Vull la meva, perquè és la meva.
Follia d'amor, sí,
que m'apropa a l'amat sense mesura.
Follia d'amor
que em té l'ànima assolellada.

Follia malgrat tot

¿qui sinó foll d'amor empaita dolçament el seu amic
estimat o la seva amiga aimada?
 mentrestant els qui no en saben
d'estimar ....s'arrenquen els cabells
i es capbussen , malgrat tot també folls
 al mar de l'escarni sense carn
descarnadament sense gota d'amor.

Retrets

Si sabésseu estimar tant com jo, si comprenguésseu quan sublim, quan grandiós és amar, no esmerçaríeu el vostre tedi i les vostres paraules infames a menysprear allò que comporta el suprem patiment i el goig suprem, ço que ens fa, homes i dones, els més grans car als ulls de l'Amat, i als de l'univers sencer, res no hi ha de més poderós que l'amor.

Amic e amat

Escarnien e reprenien les gents l'amic per ço cor anava com a foll per amor. 
E l'amic menyspreava llurs escarns, e reprenia les gents per ço cor no amaven son amat.

Sagetes d'ira

L’ira, fill meu,  és com sageta

que llences amb els ulls embenats,

fereixes al objecte de la teva ira,

mes en tu mort la magnanimitat.

No és d’home sensat malbaratar

l’ honor en tals excessos, ni perdre

l’ànima per aquest pecat,

que és home foll l’home aïrat.

Doctrina pueril...

Infant estimat,
aquest mal que et fa
la teva ràbia de quan t'enfades,
és com un petit monstre
que només tu t'has inventat.

Et fa oblidar
de l'estimació pels teus amics
pels teus germans.
I no és a ells que fas mal, com voldries.
És a tu mateix que et fereixes 
i plores, més encara que ells, 
perquè el teu monstre inventat, és en tu.

Calma't, infant,
somriu i canta...
i veuràs com el monstre desapareix
i després...
juga i riu i salta i corre i estima.
No hi ha monstre que resisteixi el teu riure

El brià de la ràbia

La ira que encega ira
apaga el foc del cor
i el fa torna pedra ...

Torna prest amor
posa blanor al roc
el brià de la ràbia
s'esvanirà

Doctrina pueril - Ira - Ramon Llull

"Fill, no sies sotsmès a ira ne li obeesques con est mogut a ira; car ira abcega los ulls del entenimente e fa a hom ahirar so que deuría amar, e ira fa los homens parlar com folls e fa los metre en perill de perdre aquest mon e l altre."

Doctrina Pueril
Cap. 66. De ira

MALGRAT TOT

El nostre amor clandestí
és com la flor de neu,
que resisteix i floreix
malgrat els forts temporals,
soferts pel fet de viure al ras.

La saba als turmells

Ets honorable, i arbre.

em puges la saba als turmells,
m'obres amb llum
i em fulleges els ulls.

No puc més. Demana'm

el sotabosc                             dels sospirs

o els pins                             del vesc.

Arbra'm tota. O no em facis rels. 

Homenatge blocaire a l'Olga Xirinacs

Aquest blog, col·lectivament poètic s'afegeix avui dia 11 de maig a la celebració del 80è aniversari de l'Olga Xirinacs.

MOLTÍSSIMES FELICITATS, OLGA!!!!
de part de tots els poetes itinerants...

Essent un blog de poesia, hi posarem una poesia de l'Olga, del recull Llavis que dansen.

Meditació quan l'estiu comença

"El teu cant , diví poeta, és per a mi com per

als fatigats dormir sobre la gespa."

VIRGILI

Bucòlica V

No és mort encara el temps de les cireres

ni el de les dames amb la rosa al pit;

l'estol de corbs traspassa les fronteres

i la llum, fastuosa, els ha vestit.

Les roses llanguiran a les voreres,

la fruita caurà a terra sense crits,

l'ocell perdrà el seu vol entre fogueres

i les paraules se'm fondran als dits.

Llueixo als ulls

No vull perdre ni un segon de l'honor d'estimar-nos.

Faci sol o faci pluja, amb huracà o amb calma,

en mig del silenci o embolcallats de mots i de versos.
En la distància o en la  més íntima proximitat.

Deixar d'estimar és llençar la vida a grapats.
No hi ha més gran deshonor, que llençar la vida.
Llueixo als ulls, tot l'honor d'estimar-vos.

Com una estrella

La major glòria i el més gran honor

és l’amor que sento.

Com una estrella ho porto escrit al front.

Si del pensament esborrés el meu amat,

vergonya i deshonor

càstig serien a la meva infidelitat.

Com la boira ...

L'amic i l'amat

s'estimen, sense adonar-se

que en fer-ho s'honoren.

No es demanen res més.

Sobre honor i deshonor

I es digué l'Amic, immers en ses cogitacions:
Quin és l'honor major per a un hom
si no és amar i honorar l'Amat?
Només el desamor i l'oblit
ens porten deshonor.

Demanaren a l'amic en què està honrament. Respòs que en entendre e amar son amat. E demanaren-li en què està deshonor. Respòs que en oblidar, desamar son amat.

ES DESFEIA, L'AMIC

Es desfeia, l'amic, en una mar de llàgrimes,
per l'amat ingrat, que distant se'l mirava,
mentre el foll al seu costat,
de riure-se'n no se n'estava.

-Em dol el poc amor- deia l'amic amb plor silent-
més no em dolen les rialles,
car tots coneixem prou a qui per manca de seny
no troba mai cap amada.

PLUJA D'ABRIL

Plorar l'enyor del bes
sota la pluja d'abril,
que ens feia viure
l'instant infinit.

Plorar el desig d'amor
sota la lluna plena,
que ens feia sentir
un futur il·limitat.

Plorar aquest amor fos
mirant el cel plujós,
que carregat de vida
m'eixuga les llàgrimes.

Llàgrimes

                            

No em torba  pas

mostrar les meves llàgrimes,

que ploro per amor.

És l’únic que puc oferir

a qui tant  he estimat.

Comprendrà el meu dolor

qui com jo estimi.

El que el meu plor no entengui

més digne és  de compasió que jo.

No és cap vergonya

No m'avergonyeixo

de les llàgrimes vessades

pels amors perduts.

És trist perdre l'amor,

tothom ho sap.

La reciprocitat és joia.

La indiferència és tristor.

Els ulls vessen amor

Roger van der Weyden

Per què amagues al món les llàgrimes

antigues que afloren sens atur als teus ulls?

Pensa que no és vergonya estimar fora mida

sinó ocultar les arts que empra l’Amat

per mantenir tothora les amors de l’Amic

i els compliments car ell no sap amar.