Amic i amador

MAT:

Amor és vent de furient empenta

que atia els sentiments

sense remei. Amor exigent,

que turmenta a l’amic i amador

fins a complir son empeny.

El domicili de l'amor

Des de les bèsties salvatgines, esteles de llum guien l'amat. Veu interna que el guia camí de l'alba, que res canvia, que el domicili roman on sempre, que el carrer fa soroll de poble. En el trajecte a l'amat, l'amor, que no ha port ni ribatges, tan sols l'herbei de la malenconia i els ametllers amargs del bes que mor en sortir de casa, neix per a ser complimentat en cada metre que els separa. Arriba a casa i veu que ningú l'ha convidat a llegir-lo. Mor, l'amor, en mar alterada, i les roques repensa des de l'abim, alba interna del conhort. 

Amb ses tribulacions s'aconhorta

En mar grossa d'estima, enmig de llòbrega tempesta, l'amic pateix llurs embats per amor a l'amat, i amb això aplega gran conhort.

Desert

• Amor és mar tribulada d'ondes e de vents, qui no ha port ni ribatge. Pereix l'amic en l'amar, e en son perill pereixen sos turments e neixen sos compliments. 

Ramon Llull.

L'amor, a cops

és un desert eixut

de dunes i vents.

Pereix l'amic

en travessar-lo.

I en travessar-lo

reneix.

Travessem amic, amiga

Travessem amiga, amic , la mar
a bord d'un vaixell tribulat
o nedem amor entre onades i vents
tribulades i tribulats també...
potser perdem el cor i la sang,
la vida i la por, només aleshores
podrem  iniciar compliments .

Compliments

FREDERIC Paisatge simple dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Amor és mar tribulada
que no amaina mai.
Pereix l'amic en amar,
i reviu en les paraules,
que alhora es fan amar.

• Amor és mar tribulada d'ondes e de vents, qui no ha port ni ribatge. Pereix l'amic en l'amar, e en son perill pereixen sos turments e neixen sos compliments. 

Ramon Llull.

Amor és camí fosc entre boscatges d'hivern, que no han llums sinó esteles en el cel, e bèsties salvatgines. Pereix l'amic en l'amar, e en son oblit, s'esvaeix la ciutat llunyana  e en son trànsit nocturnal cerca lluminàries entre foscors, e espera l'alba.

Cos cova

Amat,

Aquest cos cova

l'avenc del mot.

Fes-me un tomb 

al cos i desfes-

me(l) els solcs,

colra'm de sol

sota els arbres

i els besos,

sotsobra'm

...

cireres d'arboç

fan dels dits

els meus pits

bales endins

Amada pell

Amat amic

L’Amat, quan era Amic

em preguntava si l’amava,

jo no sabia que l’Amic

en amat acabaria.

Avui, l’Amic Amat,

és tota la meva vida,

i estimo l’Amic tant Amat,

seguim junts fent via.

imatge: jonohofaria.flog.cat

La clau dels sospirs

Preguntà l’Amat:

-Amiga, tan dolça,

perquè es mou el teu pit

en tremolós sospir?

-Ai, Amat, prou que saps

que a l’abast tens la clau

per calmar el meu neguit.

Trencaclosques

Com una heura sobre un mur,

s'enfila l'amor de l'amiga a l'Amat.

Mentre l'Amat, amic, es deixa estimar.

Com un onada damunt la sorra,

acarona l'amic, Amat, a l'amiga.

Mentre, l'amiga, es deixa enxarxar.

LA CLAU... aquarel·la

En la fosca i en la llum

podem trobar la clau

Sols veient-te, amada

les claus apareixen a doll...

Sols oint-te, amada,

sé que el pany allotja la clau.

DE REBAIXES 16

ANTON.- T.E.- 9-1-16. Itin.poèt.

Trobem la clau

Renunciar al miratge, 
amiga amada,
amat amic?
Mai.
Els cors no són pedres per l'amor.
Trobem la clau,
que ens esguarda un àngel.

Mai no va ser prou

Recordes amic, recordes amat,
com la follia del cos
em feia exultar també l'esperit?
Com afavoríem l'amor
empetitint el seny i la prudència?
Llanguir en els instants absents,
mai no va ser prou.

Mai no va ser prou 
per renunciar al miratge.

Aixi el cor quan estima

Amat amic
amiga amada
l'amor és o es fa
el riu neix o s'acaba?
Així el cor quan estima
no veu final ....
la passió neix i s'acreix
fins que enfolleix el cos
i l'esperit vol pausa... 

NIT DE REIS... acrílic i aquarel·la

I es girà de pla al percebre la veu de l’Amada...

Dagues i espases l’havien fet desaparèixer

i en la constància del lluny no venia l’oblit...

Portes tancades de temps no percebia l’alè de la veu

i en el seu coratge, obrint el finestral, l’aire portava

l’harmonia que havia tingut, anys fa a prop de galta

com bes i abraçada que mai es marcia ...

Era nit de reis i seva sabata esperava l’encontre...

Si que la veu d’Amada era allí i  s'enaltia i vivificava.

DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E.- 5-1-16

Estima’m aimada

Espera’m aimada

escolta’m estimada:

deixa’t fer.

Tanca els ulls

i envolta’t de claror.

Estima’m aimada

i dóna’m ales.

De nou a vuit

Callaré de nou

a vuit

(buit, el mot)

la ira, la mirada,

la fada

dels ulls 

i dels rulls

el desig.

Si ix,

que sigui

amb dos

(os

...

pell

...

ELL)

Respongué, l'amiga

Respongué, l'amiga:
si  és cert que l'amor perdura,
si és cert que ens encèn la llum al cor.
Aleshores,  
retrobem els mots de l'ànima.
I creixerà de nou en mi la teva mirada
i creixerà de nou en mi el teu desig.

LLum al cor

 

Demanà l'Amiga a l'Amada:
com sabré si és amor
o és enyor de l'amor aquest pesar?
Respongué l'estimada:
per la llum en el cor
que mai s'apaga.

Amic una mica....

Amic una mica nau d'amor
roman vora meu
roba cors de veus
cantem els goigs.
Amats.

DIU L'AMAT

Cap cosa per estimar 

que no sigui el mateix amor.

Així, sense res més.

Només estimar-te.

Cap cosa per estimar

Oh, bella amiga,

quina sort que tens;

duus clavada una espina

des de fa molt temps.

D’una ferida oberta

que a voltes et sagna

te’n dols i te’n sents.

Per tant, estàs viva!

Jo altrament, ja ho veus,

dels tràngols del cor,

despits i amargors

n’han matat el nervi,

com a un queixal,

i ja no em fan mal.

Si l’amor és vida,

no estimar, morir. 

CONTINUAR ESSENT AMIGA D'ELL

El teu perfum viu amb mi
i em retorna a la memòria
els jocs prohibits de la infància,
quan un bes unia els nostres llavis,
com una cançó d'amor
que no s'acaba.   

Cap cosa per estimar

Va demanar-li ella al seu Amic
quins eren els actes apropiats
per continuar essent amiga d'ell.
Respongué l'Amic que només
estimant les paraules dins els versos,
però conformant-se amb el silenci
que les acompanya.

Adreces

Cap cosa per a estimar

no em queda per anomenar-te

que no sigui el mateix nom,

amb la vocal de l'inici de l'amor

i la darrera del comiat.

I cap altra cosa per a estimar

que el símbol que m'atorgues

quan te m'adreces,

i veure't tan vertical i noble

en tota escriptura dins del cós

o del solc que beses en mi

de les coses i del fet que em cal

per a viure't intens i necessari,

jo, ram de timó ran de mar. 

Va demanar-li ella al seu Amat

Va demanar-li ella al seu Amat
si encara duia alguna cosa seva a dins,
després de tant temps de llunyania i silencis
Respongué l'Amat, recordant uns mots antics:
pot desaparèixer la paraula o el desig
però que s'acabi l'amor, mai no hauria de ser.

Dia 1 de gener de l'any Llull

Primer poema del Llibre d'Amic e amat. Al Blog  Ramon Llull, en Miquel anirà posant cada dia els versos del llibre. Jo me n'enduc el primer.

Logo d'en Xavier Pujol

Demanà l'Amic al seu Amat

si havia romàs en Ell
cap cosa per a estimar;
i l'Amat respongué que allò
per què l'amor d l'Amic
podia créixer, era per estimar.










Què us semblaria si féssim unes històries d'amor paral·leles als versets de l'Amic e amat. Amb un amor més terrenal si voleu. O més espiritual, cadascú al seu gust.

Transformar aquest verset,  fer-lo propi, inventant o explicant històries d'amor. Tenim temps durant  15 dies, fina al 15 de gener... després seguim amb un altre verset.

Tothom qui vulgui pot  seguir aquesta iniciativa.