Amat amic
amiga amada
l'amor és o es fa
el riu neix o s'acaba?
Així el cor quan estima
no veu final ....
la passió neix i s'acreix
fins que enfolleix el cos
i l'esperit vol pausa...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Preguntes poètiques sense resposta, que a vegades ens farien enfollir de cos i també d'esperit.
ResponEliminaUn poema preciós, Elfree!
gràcies Carme he intentat apropar.me a Llull encara que sense voler potser pensava més en Ausiàs March
EliminaEl riu i l'aigua són una bona metàfora d'amor.
ResponEliminasi ....
Eliminacadascú en seva pregunta per saber el que sent...? Quan és té és sent...Anton. bon any nou
ResponEliminamolt bon any Anton i a seguir !
EliminaPreguntes poètiques que només cadascú se sap respondre... I és que l'amor és personal i intransferible. Gran poema, Elfree!
ResponEliminagràcies Galionar
EliminaL'amor com el riu, comença petit i va creixent...De vegades es desborda!
ResponEliminai sovint hi ha nàufrags també
ResponEliminaL'esperit vol pausa
ResponEliminai l'amat només repòs.
L'amor és o es fa? Una pregunta que m'he fet jo de vegades.
ResponElimina