Preguntà l’Amat:
-Amiga, tan dolça,perquè es mou el teu piten tremolós sospir?
-Ai, Amat, prou que sapsque a l’abast tens la clauper calmar el meu neguit.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
El cor em colpeja,
ResponEliminadolça mirada.
Ai, aquest amor del desig anhelant, com fa bategar el cor!
EliminaDesig anhelant, a la mirada, al cos...Espera tremolosa, sense paraules.
ResponEliminaFins i tot fa mal la delerosa espera.
EliminaTremolor... Quina intensitat de desig...
ResponEliminaAi, aquest Amat, quines preguntes que fa i com fa patir!
EliminaAi l'amor,que fas sospirar...
ResponEliminaPetonets.
L'Amor, tan dolç, però a vegades ens fa patir.
EliminaPetonets!
ai...hi ha remei per estimar des de les trinxeres?
ResponEliminaL'amor és arreu.
EliminaAh, l'erotisme d'una clau ;)
ResponEliminaUn simbolisme evident, alhora que subtil.
EliminaAls amants els calen poques paraules.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaQui estima sap el que desitja l'estimat només mirant-lo.
Elimina