divendres, 15 de gener del 2016


  • Amor és mar tribulada d'ondes e de vents, qui no ha port ni ribatge. Pereix l'amic en l'amar, e en son perill pereixen sos turments e neixen sos compliments. 
Ramon Llull.

Amor és camí fosc entre boscatges d'hivern, que no han llums sinó esteles en el cel, e bèsties salvatgines. Pereix l'amic en l'amar, e en son oblit, s'esvaeix la ciutat llunyana  e en son trànsit nocturnal cerca lluminàries entre foscors, e espera l'alba.

Publicat per a
Etiquetes de comentaris: , ,

5 comentaris:

  1. Carme Rosanas16 de gener del 2016, a les 8:57

    Molt autèntic, Andreu i molt Lul·lià, a més a més de preciós.
    Gràcies per participar a les itineràncies i per la bellesa dels teus mots.

    Vam començar amb un verset del llibre d'Amic e Amat de Ramon Llull, com a inspiració dels nostres poemes i vaig dir que el dia 15 en posaria un altre, per seguir... Tu n'has posat un de preciós i molt suggeridor.

    Crec que podem seguir aquest teu camí... Una quinzena més

    ResponElimina
  2. Helena Bonals16 de gener del 2016, a les 13:54

    Penso com la Carme, Andreu. Provo de seguir el poema de Llull d'una manera més literal.

    ResponElimina
  3. M. Roser16 de gener del 2016, a les 20:40

    Penso que l'amor no és un camí fosc, mentre hi hagi estrelles al cel...

    ResponElimina
  4. Teresa Ribera17 de gener del 2016, a les 0:14

    L'amor és un món.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons

Creative Commons License
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons