divendres, 15 de gener del 2016


  • Amor és mar tribulada d'ondes e de vents, qui no ha port ni ribatge. Pereix l'amic en l'amar, e en son perill pereixen sos turments e neixen sos compliments. 
Ramon Llull.

Amor és camí fosc entre boscatges d'hivern, que no han llums sinó esteles en el cel, e bèsties salvatgines. Pereix l'amic en l'amar, e en son oblit, s'esvaeix la ciutat llunyana  e en son trànsit nocturnal cerca lluminàries entre foscors, e espera l'alba.

5 comentaris:

  1. Molt autèntic, Andreu i molt Lul·lià, a més a més de preciós.
    Gràcies per participar a les itineràncies i per la bellesa dels teus mots.

    Vam començar amb un verset del llibre d'Amic e Amat de Ramon Llull, com a inspiració dels nostres poemes i vaig dir que el dia 15 en posaria un altre, per seguir... Tu n'has posat un de preciós i molt suggeridor.

    Crec que podem seguir aquest teu camí... Una quinzena més

    ResponElimina
  2. Penso com la Carme, Andreu. Provo de seguir el poema de Llull d'una manera més literal.

    ResponElimina
  3. Penso que l'amor no és un camí fosc, mentre hi hagi estrelles al cel...

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons