 |
| FREDERIC Paisatge simple dins Associació Fotogràfica Jaume Oller |
Amor és mar tribulada
que no amaina mai.
Pereix l'amic en amar,
i reviu en les paraules,
que alhora es fan amar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
M'agrada molt, Helena, una visió de l'amor molt espiritual...
ResponEliminaCrec que això d'espiritual ho sóc com Kandinsky, Carme, sense assemblar-m'hi prou!
EliminaEspiritual o no, el teu poema es fa estimar.
ResponEliminaEm sembla que ja t'he dit alguna vegada que qui estima es fa estimar, Xavier.
ResponEliminaUn amor una mica abrivat com el mar, on ell pareix, sort que després les paraules el fan reviure...
ResponEliminaM. Roser,
Eliminasort de les paraules!
La vida és aquesta mar tribulada i sort de les paraules per atiar l'amor callat.
ResponEliminaHo entens molt bé, Teresa.
ResponElimina