En mar grossa d'estima, enmig de llòbrega tempesta, l'amic pateix llurs embats per amor a l'amat, i amb això aplega gran conhort.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
La paradoxa del verset orogonal de Ramon Llull, em sembla difícil de viure i d,entendre, però és molt atractiva poèticament. M,agrada la teva versió. La pròpia resustencia i força pot ser realment un consol, en la tempesta.
ResponEliminaOnada imparable, com l'envestida de l'amor.
ResponEliminaExtraordinari.
ResponEliminaNivell altíssim.
I com a la mar, després dels embats d'una llòbrega tempesta ve la calma, també en l'amor, després vindrà la calma!!!
ResponEliminaAmb amor la desgràcia és més soportable.
ResponElimina