Finit serà...de Fanal Blau

Finit serà.
Mentre, el gaudi amatent,
mira l'horitzó.

LA LLUM ESCLATAVA EN LA PARLA ... foto Mariona.

foto de Mariona del seu album Picasa. Posta de sol a la Bruixeta.

15 – 6 – 09
La llum esclatava en la parla
D’orenetes i pardals que jugaven
Amb xiu xius amorosos, distesos
En la sumptuosa cambra....

Avui, enyorava la claror suprema
Del balcó entreobert i cortinatges,
Mentre passava ella per davant
Amb el camisó a rand de cames,
Com un núvol que es fa llum
En els reflexos de les clarianes.

Tancà la balconada lluminosa
Dels records perdurables.
Per què anar enrere
Si era finit el viatge?

Com avança la llum - Joana

Com avança la llum

a l'albada

enjugassada en els cossos

I refila la merla

que reposa vora

el riu...

mentre mira com

s'escolen els sospirs

d'una nit llarga,

tèbia i

amorosa!

Espera'm. -Laura-

I és tan plena de nit,

de mort i de foscor,

que et miro un punt, m'atanso

a ls perles filades que escrivies.

Hi ha tant d'amor... reculo,

roja de galtes. No goso ni dir-te

que marxo amb plor a les nines,

allà on et dec tants riures

i flors de l'esperança.

Te'ls pagaré, si em deixes.

Ara et miro, disparo

fogarades que escampen la tendresa

i me'n vaig. No serà facil

ser tan feliç sabent que algú s'apaga.

Quan torni, si els teus braços

encara m'aixopluguen

del meu secret, tu i jo

potser en farem espurnes.

Adéu, dorm més, que els àngels

se't pinten a la cara

i em fa més goig pensar

que tot un cel m'espera.

Capvespre enamoradís - Cesc - Assumpta - Carme

Capvespre enamoradís d'ànima i conjunt,

paraules de capvespre vora la flama de la

il•lusió, trenqui l'alba l’harmonia del nostre sospir.



Descansa la llum, el cos s'atura

mentre l'ànima reviu en el repòs,

en la calma de les hores fosques.



Les hores fosques s'endinsen entre els teus dits bohemis

d'acords dels meus besos reposats.



Acords de dits i de llavis

al ritme lent d'aquesta nit que ja avança.

El capvespre i l'alba, per Assumpta

Tu dius capvespre,
paraula que m’agrada.
Llum que descansa
per despertar demà,
quan la desvetlli l’alba.

Més flors

Com ha fet l'Anton, jo també poso el comentari que havia fet abans al Barbollaire...

allargat ara amb la baula que correspon a l'Anton.

Flors que vessen

com l'aigua fresca

al capdavall de la corda.

Esquitxen onades perfumades

i el tintineig violeta de les campanetes

ens explica la suavitat del capvespre.

JO EM FIGURO--- de l'Anton.

( d'un comentari possat a l'Anna )

Jo em figuro quan en l'arbriu

hi bufa el ventijol,

les onades d'una mar en la parada,

on l'aroma del prèssec madur

flaira delicadesa de boca

i es que el mar em queda lluny...

En altres temps

m'esquitxaren les ones.

Un dia el visitaré

esperonan el record.

Pou per barbollaire

Omplir,
qualsevol hora,
amb les teves flors.

M'assec al mur

mur i barana del camí

sobre el mar.

L'ombra ens tempta

i l'aire eixuga l'esforç.

La mar es plana.

Contemplem com s'omple

de vida, amb alegria

de dissabte assolellat.

MATÍ DE MAR per Anna

M’assec al mur

mar enllà

els núvols

dibuixen colors.

La remor del mar

xiuxiueja

murmuris

d’altres temps

a cau d’orella.

Bon dia..., per Assumpta

Dits adormits
teclegen melodies.
Comença el dia.

El to d'en Cesc

Amor reconciliat, portes al cel, estats de sensibilitat alterna.
Jutjar o no jutjar, esdevenir el fet existencial,
Anònimes les idees del fum dels pensaments.
Pregar per sobreviure al vol mai agafat, la mà estimada en l’interior pintat sense capa.
Mots dolços, mots fets i desfets de la sabata de l’aparador.
Cercle d’intercanvis pronunciats amb un fil de veu i el to dels dits adormits.

JUTJAR, de Cèlia

Fotografia extreta d' Aquí

J ocunds ens jutgem els
U ns als altres per
T rucar les portes del paradís.
J ou per l'esdevenir si l'
A nomia existencial
R esisteix per sempre.

NO SOC JUTGE,...de l'Anton.

de Fotoerase

12 – 6 – 09
No soc jutge, no puc jutjar-te.
No soc metge, no puc curar-te.
No soc advocat, no puc defensar-te,
No soc mestre, no puc ensenyar-te,
No soc...., no puc....

Però ets persona i puc i dec estimar-te,
Soc teu amic per ajudar-te.

Baralla de mots - Carme

No sé si em caldria

barrejar sempre els mateixos mots.

Com si tingués,

només, els que hi ha en una baralla.

Sacsejo les paraules dins de les mans,

i provo d'endeçar-les.

No sé si em caldria

dir sempre els mateixos mots.

I provo si tinc més sort

en una altra jugada.

Però sempre em tornen a les mans

i sé que els repetiré un altre cop, encara.

M' ESQUITXARAS AMB TA MIRADA de l'Anton.

procedència, Fotoerase. Autor José Ramon

11 – 6 – 09
M’esquitxaràs amb ta mirada,
els teus mots seran òsculs del cos.

L’alegria de trobar-te altra vegada
unirà ànimes en un sol conc...

Ara, les paraules unides callen,
dins els silencis es barallen
abraçant-se als petons.

Pregària, per Assumpta

En el silenci
de la matinada prego...
en el matí
hi penso i també prego...
a la tarda
en uns instants jo prego...
i, en un petit poema que no rima
però que vola cap amunt,
també ho faig,
també prego...
Si m'ho demanes,
jo prego...

Mirades per barbollaire

I amb la llum
del dring dels esguards,
brollem.

Oferint les millors aromes.

Com llavis calents
en la primera claror
del silenci de la matinada.

Teixim de la Carme

Foto de la Montse

Teixim enfilalls de lletres

com lligams amb cintes de colors

ben trenades,

com un gest que recull

paraules perdudes

com un so que vibra

i fa dringar les mirades.