El joc s'acaba, del Joan

El joc ja no és només joc.
El joc s'ha tornat un mirall
de diamants,
una teranyina de passos silents
que cerquen l'home que posa els carrers,
cada matí,
per a la gent desperta que gira cantonades
cercant alès líquids i ulls tranquils.
El joc ja no és només un joc.
El joc és un cel de passos quiets
velats per la calitja d'un somni
que es filtra per les escletxes
de la persiana.
En el besllum de la teva pell
el joc s'acaba, com tots els jocs.
Arriba la infinita nit assolellada
assedegada de la sang de l'existència.

Ja no tinc por de la Carme

Ja no tinc por.

El pas se'm torna lleuger.

M'agrada descobrir camins.

La pluja és el perfum de la terra.

El vent ens fa la música

acaronant fulles i branques.

Acoplarem el ritme dels nostres passos

com si fóssim encara nens,

però el joc ja no és només joc.

Juguem i riem la vida.

Em dónes força, per Assumpta

Amb la força de l’amor
em dónes la ma...
i jo,
que tan fàcilment m’espanto,
i em costa tant caminar,
ja no tinc por!

Viatge, per Cèlia

Amb tu faré el viatge
i els estels perfumaran

els nostres passos

i ens alleugerirem les cames

del pes de la pols.

I quan s'emblanqueixin els cabells,
cercarem l'espurnejar dels peixos

i ens asseurem a l'ombra del bosc

fins a fondre'ns

en la seva atmosfera.

Ja no hi haurà foscor,

només un sol batec

i la força de l'amor.

Per trobar...de Fanal Blau

Per trobar blanor
en les aigües calmes
i endinsar-m'hi.

(sentint la profunditat)

Seguiré

Seguiré el far dels teus ulls.

Entre els riures oberts

els somnis que s'hi escapen

en mig de les paraules

i en la profunditat de tu

on em cal aprendre

poc a poc, a mirar.

tu ...de zel

amb tu veuré arribar el capvespre
i l’esperança cavalcarà damunt dels núvols
veurem el darrer raig de sol
esmunyedís...
triomfant, la foscor cobrirà els camps
i només em quedarà el far dels teus ulls

i... de Fanal Blau

i...
un murmuri de far
i sorra als dits
i vent que xiula tendreses,
i...
tú.

Remor de núvols, per Cèlia

La remor de núvols
xiuxiueja la fugida
d'un amor molt tendre,
d'un poema ple de sol.
Intueixo que hi ha un canvi.

Respostes de Barbollaire

Acotxat per la remor de núvols

t'escolto en la carícia de l'aigua.

Et veig brollar i florir

amb la força d'una mirada.

Amarant-me de la sal

de les teues besades,

em dibuixes camins

com cançons de llum

reflectides en el deixant d'una gota.

I aleshores,

un cop més,

el somriure serà el triomf.

Com la neu més blanca

dels paisatges més estimats.

Diferent triomf d'en Cesc

Mirades, batalles i triomfs perduts i narrats,
ulls que miren, esquadres desarmades,
paisatges desolats pintats de somriures de belles dames,
dames immerses dels cims més alts, de les muntanyes més menudes,
busca la fortuna sense roda.

Triomf de l'Assumpta

És el teu triomf.
No abaixis la mirada
ja pots somriure
cansat de la batalla.
Llàgrimes d'alegria.

Vindrà un dia de l'Anton

Vindrà un dia que la llum no acudeixi,

que el cel i terra son ja il·luminats,

que el bromall no tapi la lluerna

i el record en la paraula no és esborrat.

Vindrà un dia que el gotim d’aigua

no sigui necessari per mullar-te el cos...

Quan siguis esperit sense carnassa

i que domini l’eteri en el teu món...

Aleshores, no caldrà cames per desplaçar-te,

l’enyorança dins o fora ja no et pot.

Has arribat al cim esquerp que et proposaves

I ara arribes per plantar-hi l’estendard joiós.

Quan arribis dalt, dalt retorna insistent mirada,

aplica la xaveta a la roda i son fuell

que no rodoli i revingui a la temença

que el teu triomf es teu i de ningú més.

Constel·lacions de Carme

Dibuixant constel·lacions

inventarem camins i viatges.

No hi ha silenci

música de mots,

ritme de batecs,

murmuris de besades.

Dedicatòria de barbollaire

Enlluernats per les flors
que hem deixat a les pells,
juguem a fet i amagar
entre la suor dels cossos.

Dibuixant constel•lacions
que es perden
en la pregona llum dels esguards.

Omplint el silenci
del plaer
de la fragància de les besades.

Batec de Josep Manel

Duc un amor envellit

enredat en el meu ventre

com un estrany presagi,

que amb les seues besades de sal

m'empeny per la ruta de l'oblit...

Flors d'estels de Noves Flors

Amb la mà de la teua mirada

florir amb flors d'estels

i enramar de perfum

l'univers dels teus ulls.

Sota els teus peus de la Joana

Sota els teus peus

la terra argilosa

s'ensorra.



El meu cor

soterrat

espera arrelar-se i,

amb la mà de la teva

mirada, florir!

Pluja de Carme

Tu no m'escoltes

però l'aigua ja ha desfet

les ribes i els jardins.

Sembles absent, a tot,

indiferent a la terra

que s'esllavissa

sota els teus peus.

Veig núvols foscos de l'Assumpta

Veig núvols foscos

i voldria avisar-te.

Tu no m'escoltes.