RESPOSTA 41 - Només per amor... - Onatge

Et tiraré

una pedra

sense fer-te mal,

només perquè

et despertis...



Perquè obris

els ulls i vegis.

T'estimaré

sense fer-te mal,

només per amor...



I arribarem

fins la creu

de terme,

no per la creu,

només pel terme...

RESPOSTA · 40 - Les cendres - Carme

Les cendres de la passió

són les més fredes.



M'allunyo d'elles

com si em poguessin engolir.



Obro els ulls al meu voltant

el món volta, encara, i no és pas de cendra.



Però no, no fugiré

les recullo amb parsimònia.

Les llenço, dins d'un clot

i les enterro

i amb elles la bena que em tapava els ulls.



Els obro i el món m'ofereix la seva llum.

REPOSTA Nº. 39 - Flor Blava - Barbollaire

Recollir plors
i cants obscurs
per amarar molses
i líquens d’olor
que estenc
pel teu cos nu

Barrejar dolors
amb saliva i suor,
mentre fem marrada
per corriols feréstecs.

La raó es bressola
en la flor més blava
que fem néixer.

RESPOSTA 38 - TREMOLA LA VEU - Cèlia

Tremola la veu ferida.
Verins poderosos
corsequen l’ànima
del cos incendiat de l’amant nu
que l’amor desballesta
des de les arrels,
i el pes de l’enyor
ofega el panteix
del temps en passat.

Camina lentament
indiferent als cants enfosquits
i als plors anul•lats.
Intenses passions estripen
les venes,
i els deserts de la pols
anorreen la raó.
Tremola la veu ferida.

RESPOSTA Nº 37 - Blanc / Multicolor - Barbollaire

Estimbar el blanc
per renéixer multicolor.

Som llum.

La gota més petita
conté tots els colors.

Travessem-la plegats.

Després ja solcarem la roca.

RESPOSTA 36. DESCONSOL.- Menta fresca

I aquest poderós verí
que per boca de la violencia,
ha enmetzimat per sempre la meva ànima,
qui el voldrà treure?
O és que poder
ja en quedaràn només les cendres...

RESPOSTA Nº 35 - JO NO SÉ PARLAR D'AMOR - Cinzia

Perquè amor fas així mal?

Meta anhelada i temuda,

cremes l'ànima a qui fregues,

congeles els llavis

de qui vols fugir.

Meta somiada i renegada,

incendies els cossos dels destinats,

apagues la mirada

als allunyats.

Perquè fas, així, mal?

Sobres les cendres de la passió

gastada appressadament,

camines indiferent

i cants i plors i rialles i crits

et fan d'estela

en el joc cruel

del dir-se "Ti amo"

Resposta nº 34 - No és un poema. - Onatge

Sento fred a les espatlles.

La meva esquena és

un desert amb dreceres sense sol.

El meu cor és el camí

amb marges de viure.

Les meves mans tenen

la durícia de la carícia.

El meu pensament és un estel

a cavall de tots els vents.

Els meus llavis tenen

el tacte de la làpida...

No és un poema,

és un alè de vida.

Els meus peus cansats

de sabates amb cordons lligats.

Els meus ulls un llapis per dibuixar,

una brisa per acariciar,

fidels a la llum del sol

i somiadors als braços

de la lluna.

Resposta 33: Somiant sobre l'herba - josepmanel

No cal que et diga que camine enlloc
des que no torne del teu cos.
Vaig treure el cap pels teus ulls,
una tarda,
i deambule esglaiat tot el temps
per haver fregat el cel
amb la punta dels meus somnis.

M’he deixat caure
sobre els teus llavis,
breument,
i tinc la boca emmalaltida
pronunciant el teu nom,
en una dolorosa lletania
que apague tanta distància infinita...

Ara m’imagine sempre tombat
en el teu cabell,
jugant a ser nen que juga,
a soltar l’herba,

a saltar al cel...

Resposta 32: La teva pell -Laura-.

Es pensa i no s'entén:
tens pell de doble escrit,
que tan aviat m'encén
com em treu el neguit.

Si ens vaga de jugar
a menjar-nos tendreses
em guia, sang enllà,
amb fam i set esteses.

I en l'instant de cristall
que callen les tronades
és el millor mirall
del mar que no té onades,

perquè en repòs la mà
sobre el teu pit o esquena
la nit em vestirà
de son tranquil de nena.

És el delit novell
de començar una carta.
Quin misteri de pell!
Quin univers, tocar-te!

Resposta 31 - L'escalfor - Carme

I l'escalfor dels anys tendres

desada ben endins d'un calaix oblidat

va ser retrobada inesperadament

temps enllà, mentre les fulles es dauraven.

Res no havia mort

i els arbres encara resistien els embats del temps

i se sentien cruiximents de fulles

mentre els seus cossos

hi responien amb murmuris retrobats.

resposta 30. inici. zel

encara no sabien de l’amor ni de les pèrdues
que ja bussejaven endins dels seus cossos
a l’estiu dels miracles,
esperonats per l’escalfor dels anys tendres
s’abraçaven, plens de desig, suats i molls,
sota els arbres, a recer de les mirades...

RESPOSTA Nº 29 - Eròtica natura - Argentviu

He contemplat l’arbre ferit que em repta.

La seva soca mutilada cicatritza impúdica

amb llavis sensuals inflamats entre l’escorça

M’engoleix l’esguard, úter endins, entre clivelles,

insinuant sense pudor, la colossal vagina

oberta, amb regalims de saba seca.

He contemplat la lascívia de l’arbreda.

(Del meu llibre Eros hi era)

RESPOSTA Nº 28 - Flipada - Onatge

Arbre

arrels

núvol

cel.

Vent

llibertat

persona

estat

governant

dimoni...

Mar

viatge

onatge

platja

far

barca

rems

petxina

missatge.

Gos

fidelitat.

Vida

passatgera

capriciosa

mare

tendresa

estimació

manipulació

tradició

traïció

governació

adulteració

cocció

porció

porró

combinació

nació

imposició

aberració.

Colom

vol

gàbia

niu

ales.

Nit

llum

dia.

Amor

per amor

per obstinació

per ambició

per poder

per diners

per adulteri

per misteri...

RESPOSTA 27 - L'ombra - Cèlia

maurizio_bada

La tendresa és l’ombra
d’un arbre que s’ajup
a descansar prop del camí.
És un desert sense arbres
que existeix ple de fragilitat.

Ja no hi ha espai
i l’ombra insisteix.
Ja no hi ha temps
però l’ombra s’hi queda.

La plego i la guardo
per quan surti el sol:
neixen més ombres
perquè neixen nous somnis
que pleguem per nous sols.

RESPOSTA nº 26 - Recordarem - Carme R

Recordarem,

quan llegirem junts,
aquella tarda

que fou el primer bes.

I l'assajarem un i altre cop
fins retenir-lo del tot.
Tal com va ser:
tremolós, humit i tendre.

Resposta 25. arbres. zel

solquen i esmolen la terra
davallen immisericordes al desastre sens fi
tallen i seguen soques i arrels
qui ensenyarà un arbre al seu fill?
quan tot serà erm,

quedaran els somnis i la mort,

l'esperança entre les pedres...

RESPOSTA Nº 24 - Ets l'arbre - Onatge

Ets l'arbre

que les seves fulles

ploren rosada...



Fas el camí en solitari,

però la companyia està més a prop

que no l'horitzó...



Ets l'ombra que

aixopluga la vida.

La teva paraula

sempre tindrà veu

perquè neixde la profunditat...



L'alè de la tristesa

és qui et fa

respirar enyorança...

RESPOSTA 23 - Tanta claror - Carme R.

Tanta claror se m'escapa dels ulls

en aquest dolç contrallum de la tarda

que et veig i no et veig

vestit d'ombres de mil records

o disfressat de llum que m'enlluerna.

Cada mot, com cada matí,

em duu una nova pregunta.

En cada gest, en cada nit

em sembla trobar-hi, una resposta.

RESPOSTA Nº 22 - CAPVESPRE - Cinzia

Sóc l'arbre de la tardor,

que ha plorat les seves fulles;

la pàl.lida flor humida de pluja.

Sóc el vial solitari,

sense meta i sense somnis;

el sol que no crema i declina a l'horitzó.

Sóc l'ombra amenaçadora,

que s'eixampla en el cel,l

'onda de misteri que envolta la vida.

Sóc el fragor d'un tro,

o la paraula que no escoltaràs mai més;

un bufec deliciós de tristesa:l'enyorança de la vida