dilluns, 5 de juliol del 2010
Una tarda a l'hort
(Aquesta roda és un huracà de poemes, segueixo a tots ... segueixo res.)
Berenàvem pa amb vi i sucre
i jo et deia:
"Pitets de pruna
dolços com fruita
sense pinyols "
I tu reies
i jugaves a amagar-te enmig dels fruiters...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Google analytics
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Genial!!!
ResponEliminaAixò és gran! quin gir!
Bravo!!
Dolcet, dolcet, aquest poema, Pere!
ResponEliminaMolt bo!
ResponEliminaAra és temps de prunes ... I són molt bones!
ResponEliminaGràcies Barbollaire,gracies Carme.
Deliciós.
ResponElimina