(Seguint el traç d'Elvira FR i Joan Guasch amb permís)
Sols si construïm el silenci
que dona sentit al mot
i coneixem la fosca
que fa clara la llum,
la nostra rauxa deixarà de ser
un traç enrevessat.
I,
mirant-nos en les paraules,
no ens quedarà més remei
que somriure,
follament còmplices,
d’aquest joc de la vida.
A veure si em poso al corrent, poetes!
ResponEliminaRes millor que la complicitat en el joc de la vida! Crec q ue m'enduré aquest joc de la vida, cap amunt!
follament còmplices...m'ha agradat...la follia dels teus versos còmplices barbollaire
ResponEliminaEnllaço còmplices!
ResponElimina