dilluns, 5 de juliol del 2010

Follament còmplices

(Seguint el traç d'Elvira FR i Joan Guasch amb permís)


Sols si construïm el silenci
que dona sentit al mot
i coneixem la fosca
que fa clara la llum,
la nostra rauxa deixarà de ser
un traç enrevessat.

I,
mirant-nos en les paraules,
no ens quedarà més remei
que somriure,
follament còmplices,
d’aquest joc de la vida.

3 comentaris:

  1. A veure si em poso al corrent, poetes!

    Res millor que la complicitat en el joc de la vida! Crec q ue m'enduré aquest joc de la vida, cap amunt!

    ResponElimina
  2. follament còmplices...m'ha agradat...la follia dels teus versos còmplices barbollaire

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons