-La Dinàmica d’en deomises-
Consola? Què consola,
la posta de sol,
l’espera d’un sí o d’un no...,
les llàgrimes que
que vesteixen el poema,
la nuvolada que em
sembra de pluja,
el silenci que em penetra
fins la profunditat més profunda,
el teu nom escrit a
les aigües del mar...,
caminar per la sorra
sense trobar les petjades,
escriure i més escriure
perquè respiri el dins
que s’ofega...
onatge
Us deixo... Vaig a passejar amb la Fosca -la gossa de casa- i continuar llegint Invisible de Paul Auster, tot passejant o l'ombra dels arbres.
ResponEliminaUna abraçada amb la brisa del mar.
onatge
Invisible, genial llibre!
ResponEliminaI jo seguiré una estona per aquí. A les 18.30h he de començar a preparar-me per anar a la feina (encara que no ho sembli, treballo, però amb horari nocturn més aviat...). Així que, s'apaivagarà la histèria de la Laura :P
d.