Celístia

[seguint l'embat d'onatge]

La celístia xiuxiueja
Paraules en la matinada
I les escolto mentre es bada
Dins meu la melangia d'atzabeja,

Fosca com la nit més obscura.
I entortolligo els llençols
Al voltant del meu cos: vull sols
Que il·luminin la vida futura

Amb sempiterna claror, lluernes
Que resplendeixin amb constància
La meva ànima, curulla d'ànsia

Per retrobar-te. Per què no alternes
Els silencis i les paraules,
Muda verge dels meus retaules?


d.