dilluns, 5 de juliol del 2010

Incògnites

[segueixo la Laura T. Marcel]


Hi ha manera de mesurar la duresa de les paraules?
I, de ser així, qui aconsegueix regular-ne la quantitat,
El volum, els significats? Si és més breu, és menys dura
La paraula?

Sé que parlo massa, que escric poc, o potser és al revés
I m'autoenganyo que allò que he escrit ho he pronunciat abans
De plasmar-ho al suport que sigui i, per això, em condemno
Al silenci?

Demà. La paraula amb més incògnites que he pogut imaginar
Ha de portar-me les orenetes i la piuladissa novament
En llevar-me.

Demà. Aquest mot m'ofereix esperances de guarir les ferides
Obertes, les penúries sofertes. Parlaré com sé, mentrestant:
Escriuré.



d.

2 comentaris:

  1. Deomises, hem trec el barret!
    No només pel teu poema que m'agrada sinó perquè hem aconseguit dialogar fent poemes.
    No em digueu que no és maco això?
    I per la pòlvora no et preocupis, s'ha mullat i ja no farà mal.

    ResponElimina
  2. Laura, dialogar fent poemes és la idea primera d'aquesta proposta. A mi m'encanta i espero que no se'ns espatlli l'invent!

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons