M’orienta la Brúixola del deomises.
-al final ens diran el duo dinàmic-
Solitari el vent que m’arriba,
i el poema que escric en solitari...,
i el somni que es desperta
al coixí solitari.
Solitari amb la solitud,
amb la companyia dels pètals
de les flors solitàries...
En companyia de l’eco
que m’arriba... i m’abraça.
Solitari amb la ferida de viure
que només la calma la carícia...
onatge
Aprofito que hi ets, i et prenc la cartera. En temps de crisi, qui no corre vola ;)
ResponEliminad.